Cultura

FIRES DE SANT NARCÍS

Pel·lícules El canto del gallo

‘El canto del gallo’

És una d’aquelles pel·lícules que ens havíem d’empassar inevitablement per Setmana Santa, un pamflet polític religiós sobre la covardia i el penediment a través del turment

Es tracta d’un melodrama religiós de 1955 produït per Aspa PC sobre la novel·la homònima de J.A. Giménez Arnau, un personatge inscrit en el corrent catòlic més ortodox del règim franquista. Girona és Budapest i l’acció se situa en la Segona Guerra Mundial a la capital hongaresa, sota el domini comunista. La intenció original era situar-la en la Guerra Civil Espanyola, seguint la novel·la que la inspirava, una novel·la que mamava descaradament d’El poder i la glòria, de Graham Greene, però la censura franquista va obligar a fer el canvi d’escenari.

Les tribulacions d’un capellà perseguit pels malèfics comunistes donaven peu a un pamflet polític religiós perfectament adequat a les misèries que vivia aquest país. La productora va contractar joves gironins per convertir-los en un escamot de soldats que anava a caçar anticomunistes. Una de les localitzacions van ser les escales de la pujada de Sant Domènec. El poderós comissari comunista Ganz salva la vida a un antic company d’estudis, el capellà catòlic Müller, però a canvi l’obliga a renegar de la fe i a anar-se’n a viure amb una prostituta.

Posteriorment i com a conseqüència de tot plegat el pare Müller va encadenant pecats com ara negar la confessió a un moribund i delatar un altre company sacerdot. Arriba el moment del penediment i decideix tornar a la seva antiga parròquia, a on es trobarà de nou amb el comissari Ganz.

Ni la pel·lícula ni la novel·la han passat a la història però són un exemple clar de la literatura i el cinema religiós que es feia a l’Espanya dels anys cinquanta, d’aquells films que ens torturaven per Setmana Santa, marcats fortament per la ideologia anticomunista. Un retrat psicològic sobre la covardia i el penediment a través del turment en què es va suavitzar en gran part la morbositat de la novel·la cercant més versemblança.

Es va rodar gràcies a l’èxit del film Murió hace quince años, una adaptació de Vicente Escrivà i Rafael Gil d’una altra novel·la de Giménez Arnau. Van repetir la jugada i fins i tot amb els mateixos protagonistes, Francisco Rabal i Gerard Tichy.

El canto del gallo
Director:
Rafael Gil
Any:
1955
Intèrprets:
Antonio Riquelme, Félix de Pomés, Francisco Rabal, Gerard Tichy, Jacqueline Pierreux, Julia Lajos

Girona és Budapest

La Girona grisa i negra és la ciutat fosca que necessita la història, ocupada per revolucionaris, i pels noms dels protagonistes deduïm que és Hongria. Al Barri Vell, el call jueu, el carrer de la Força, la plaça de l’Oli, les Voltes d’en Rodés i la plaça de les Castanyes –on una de les botigues lluïa un rètol amb la paraula “Petzold” i en un altre es podia llegir “Sopron penzio. Utazok es, alando lakok”– passen a ser carrers o places dels barris de Pest i Buda. La Girona dels anys cinquanta complia amb l’ambient llòbrec que volia transmetre el director, un personatge cabdal del primer cinema de postguerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.