Art

Crònica

art

Extreure l’etern del transitori

“A l’impressionisme, la fotografia li va valer com a font iconogràfica i com a inspiració tècnica”

Entro abans del migdia de divendres a l’exposició dedicada als impressionistes i la fotografia i les sales de la planta del Museu Thyssen-Bornemisza ja són plenes a vessar. Pregunto a un dels conserges i em diu que cada dia és idèntic. Em va passar a l’estiu amb la comparativa del dissenyador de moda Balenciaga amb els quadres del Prado. De la mateixa manera que amb els vestits hi havia moltes professionals de la moda, ara intento esbrinar qui deuen ser els assistents. Vaig preguntant, però hi ha de tot: aficionats a l’art, turistes d’arreu, estudiants i joves amb cares i grenyes d’artista que estudien les pintures d’Édouard Manet, Edgar Degas, Camille Pissarro, Paul Cézanne, Alfred Sisley, Claude Monet, Marie Bracquemond, PierreA. Renoir, Berthe Morisot i Gustave Caillebotte al costat de pioners de la fotografia, alguns de ben cèlebres com ara Gustave Le Gray, Eugène Cuvelier, Henri Le Secq, Olympe Aguado, Charles Marville i Félix Nadar. Els joves impressionistes van trobar en la fotografia una nova manera d’observar el món. El resultat et deixa sovint astorat perquè les similituds van transformar les dues arts. Impossible seria ja interpretar la fotografia, per exemple, de Cartier Bresson sense valorar l’influx que va tenir la generació impressionista.

Com quan exposen art egipci, clàssics romans i grecs o barrocs, el reclam dels impressionistes resulta una temptació inajornable per als aficionats. Jo mateix no he pogut evitar fer un forat en la ràpida visita a Madrid per triar el Thyssen en la gran oferta artística de la ciutat, potser la més variada per metre quadrat del món. Explica la comissària Paloma Alarcó: “Durant les dècades de desenvolupament de l’impressionisme, la fotografia va aconseguir de mica en mica deixar d’estar associada a una mera reproducció mecànica de la realitat i va anar guanyant credibilitat artística. A l’impressionisme li va valer no només com a font iconogràfica sinó també com a inspiració tècnica, tant en l’observació científica de la llum o en la representació d’un espai asimètric i truncat com en l’exploració de l’espontaneïtat i l’ambigüitat visual. Així mateix, per influència de la nova factura impressionista, alguns fotògrafs, sobretot els pictorialistes de finals de segle, van començar a preocupar-se per la materialitat de les seves imatges i a buscar fórmules per fer les seves fotografies menys precises i més pictòriques.” Ho sintetitza un aforisme de Charles Baudelaire: “...extreure l’etern del transitori.”

Els 66 olis i 100 fotografies componen una addictiva mostra, laberint de les sensacions on l’art s’emborratxa de la fotografia fins a l’extrem que els retratats del gran oli del pintor de Montpeller Frédéric Bazille miren el pintor com si ja estiguessin fent de models d’un fotògraf. Potser no difereix gaire dels retrats de reis o figures religioses, però aquí tenim, al costat de les famílies burgeses, tots els pirats que transformarien el simbolisme i el romanticisme en els corrents més sòlids i destructius que mai ha tingut la cultura. Molts d’ells ens observen a l’altra banda dels olis i les enigmàtiques fotografies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona