Figueres rescata el protagonisme de Josep Puig Pujades
Entitats i Ajuntament commemoren el 70è aniversari de la seva mort amb actes per mantenir viva la seva memòria
Tres historiadors –Enric Pujol, Anna Teixidor i Alfons Romero– van donar el tret de sortida aquest divendres a l’homenatge de la ciutat de Figueres a un dels seus fills il·lustres, Josep Puig Pujades. En l’acte els tres historiadors van compartir la taula rodona titulada Josep Puig Pujades (1883-1949). Cervell i paraula del republicanisme empordanès; van contextualitzar la trajectòria de Puig Pujades, apuntant la necessitat de recuperar la memòria del republicanisme empordanès de principis del segle XX, també de desmitificar-lo, i van fer el paral·lelisme entre els reptes d’aquella època i els de l’actualitat.
Es faran diferents actes i activitats durant els mesos d’octubre i novembre per donar a conèixer l’obra de Puig Pujades. Diverses entitats ciutadanes de Figueres, amb el suport de l’Ajuntament col·laboren en aquests actes per donar a conèixer l’obra de Puig Pujades. Avui diumenge, el Foment Pep Ventura s’hi afegeix amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona (11.30 hores, als Jardins Puig Pujades). Fins al 16 de novembre, la Biblioteca Fages de Climent ha programat una exposició amb part del fons personal de Josep Puig Pujades cedit per la seva neboda, Adela Garrido. A la Biblioteca, l’Institut d’Estudis Empordanesos proposarà la conferència Ficció, realitat, testimoni i exili en l’obra literària inèdita de Josep Puig Pujades, a càrrec d’Anna Vélez (30 d’octubre, 19 h). El 9 de novembre (21 h, La Cate), es clourà l’homenatge amb l’espectacle Cant de llibertat, a càrrec del Taller de Teatre.
Polític, activista cultural i mecenes
Josep Puig Pujades (Figueres, 25 de juliol del 1883-Perpinyà, 20 de març del 1949), va ser un dirigent de la petita burgesia liberal figuerenca, i del moviment polític i cultural del catalanisme d’esquerres del primer terç del segle XX. Va exercir càrrecs públics durant la Segona República, i va ser activista cultural i mecenes de projectes com el setmanari Empordà Federal i de joves artistes, com Marià Llavanera i Dalí. Durant la guerra civil va exercir com a cònsol de la República a Perpinyà i a Lió, on va morir als 65 anys.
