La ‘Doña Francisquita’ revisitada per Lluís Pascual arriba al Liceu

La sarsuela torna al Liceu, nou anys després, amb el mateix clàssic del gènere però des d’una òptica renovada. ‘Doña Francisquita’, l’obra mestra d’Amadeu Vives, reincideix al teatre de la Rambla del 10 al 17 de novembre, ara en la versió de Lluís Pascual que no va deixar indiferent el públic del Teatro de la Zarzuela de Madrid el mes de maig. El joc proposat per Pascual, fent recórrer l’argument al llarg de tres èpoques de la història contemporània d’Espanya, va dividir l’audiència i va indignar els “puristes” del gènere. En canvi, tant el Liceu com el repartiment de l’obra celebraven aquest dimarts “l’atreviment” de Pascual, avui absent, confiant que agradarà al públic barceloní. L’obra s’emetrà en directe el 12 de novembre a 170 sales de tot l’Estat i 46 d’arreu.

“No ens esperàvem aquella reacció a Madrid”, ha assegurat l’ajudant de direcció de Lluís Pascual i responsable de la reposició a Barcelona de la producció conjunta de Liceu, Teatro de la Zarzuela i l’Ópera de Lausanne, Leo Castaldi. En absència de Lluís Pascual (atrafegat amb l’obertura del seu teatre a Màlaga, han explicat), Castaldi ha estat l’encarregat de recordar del muntatge, que ha resumit així: “És ‘Doña Francisquita, i alguna cosa més”.

La versió de Pascual substitueix els textos de l’obra original (del llibret de Frederico Romero i Guillermo Fernández-Shaw, inspirat en ‘La discreta enamorada’ de Lope de Vega), però en manté la música d’Amadeu Vives. La seva adaptació de la sarsuela fa un joc de miralls en què l’obra es representa successivament en tres èpoques històriques de la història recent d’Espanya. La primera se situa en un estudi de gravació on s’està enregistrant la popular sarsuela “per exportar-la”; la segona és ja en un plató televisiu durant els anys 60, on també s’està enregistrant un fragment de ‘Doña Francisquita’; i la tercera, ambientada en el present, recrea un assaig obert de l’obra.

Abundant en l’argument inicial, Castaldi ha dit que no comptaven que la versió despertaria tanta polseguera (entre “els puristes del gènere” i al Teatro de la Zarzuela) perquè anteriorment el teatre havia vist dues versions d’altres títols del gènere que també van ser renovadors.

En tot cas, el repositor ha indicat que si bé el muntatge “se situa des d’un punt de vista formal del cantó de la innovació”, no ho fa des d’un “rebuig” al gènere sinó al contrari: Com un “acte d’amor a la sarsuela i de connexió amb el que ha estat la sarsuela per Lluís Pascual, i a través seu, per la societat espanyola al llarg de l’últim segle”, ha destacat.

Al seu costat, el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, també treia ferro a les crítiques i es mostrava “encantat” que es proposi una versió moderna. “Museitzar i momificar les versions... De versions (innovadores) així ja n’hem vist en l’òpera, però potser no tant en sarsuela, per tant, bingo, i bravo!”, ha exclamat. Així mateix, de Gomar ha reivindicat “despolititzar” la sarsuela (això és el que fa la mirada de Pascual, ha afirmat) i ha reclamat que sigui “més freqüent i normal” reivindicar un gènere com aquest, obrint així la porta del Liceu a noves propostes en aquest terreny.

La producció de ‘Doña Francisquita’, amb direcció musical d’Óliver Díaz, arriba al Liceu amb un repartiment encapçalat pel binomi Celso Albelo i María José Moreno, que interpreten la parella protagonista (Francisquita i Fernando). Compten, a més, amb la col·laboració especial del popular actor espanyol de comèdia Gonzalo de Castro, que en la versió de Pascual desenvolupa un paper inexistent a l’obra original i que ajuda a enllaçar els tres temps narratius del muntatge.

Un altre aspecte remarcable de la producció a Barcelona és que serà la primera sarsuela que s’emet en directe a través dels cinemes. Amb coproducció i realització de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), el 12 de novembre ‘Doña Francisquita’ arribarà en directe a 170 sales de tot l’Estat i també a 46 més d’arreu del món.

Amb la d’aquesta temporada, ‘Doña Francisquita’ s’haurà vist al Liceu fins a 46 cops des que s’hi va estrenar el 1933 (després de debutar al Teatre Tívoli deu anys abans). La darrera representació de l’obra va ser el juliol de 2010, i des d’aleshores no s’havia vist cap altre títol de sarsuela al teatre de la Rambla.