‘Francisquita’ mediàtica
Lluís Pasqual és el director de la nova coproducció del Liceu, la sarsuela Doña Francisquita. Aquesta versió prioritza els moments de cançó i de ball i n’exclou els diàlegs originals. A canvi, imagina que cada acte passa en una època diferent, del segle XX: en un estudi de gravació; en un estudi de televisió franquista (que rep indicacions d’un tal Fraga Iribarne), i en un assaig obert, en l’època contemporània. La producció s’estrena el 10 de novembre (fins al 17). El 12 de novembre, amb el suport de RTVE, es farà la primera retransmissió en directe d’una sarsuela a 170 sales de l’Estat espanyol i 46 escampades pel món.
Ha calgut esperar nou anys perquè tornés la sarsuela al Liceu. El 2010 es va representar aquest mateix títol. Ara, la versió és molt més innovadora, un mèrit que celebra el nou director artístic, Víctor García de Gomar, tot i el daltabaix per als puristes que va provocar el maig passat al Teatro de la Zarzuela de Madrid. De Gomar defensa que es proposi una versió moderna, una proposta més habitual en l’òpera però que costa fer-se en el món de la sarsuela. El director artístic no descarta programar sarsuela (en català o castellà) al Liceu, tot i que, per ara, no hi ha cap títol previst per als dos propers anys.
La cantant María José Moreno, que fa 20 anys que interpreta el paper de Doña Francisquita, admet que, sense els diàlegs, costa percebre que és ella “la que embolica la troca per conquerir el noi que volia”. Tot i així, li suposa un repte molt atractiu perquè en cada acte representa una actriu diferent que assumeix aquell rol. Celso Albelo debuta en el paper de l’estudiant Fernando. Per lligar la trama, Pasqual ha tingut la complicitat de l’actor Gonzalo de Castro. L’intèrpret popular per cinema i televisió ja va debutar fa 30 anys al Liceu en un Othello fent de guàrdia pretorià, amb la seva llança, deia ahir irònicament.
