Conversa imaginada
Un llibre de l’escriptora romanesa Maria Maïlat, editat per Rupes Nigra, dramatitza una trobada fictícia a Portbou entre Walter Benjamin i Bertolt Brecht
El text és fruit d’una lectura dramàtica durant l’Escola d’Estiu Benjamin del 2018
Hi ha trobades que acaben sent llegendàries encara que amb prou feines durin el temps d’una cançó, com la famosa felicitació de Marilyn Monroe a John F. Kennedy pocs dies abans de morir, i d’altres que van i tornen durant anys i panys en una monòtona grisor que no crida l’atenció més que d’alguns fanàtics dels escolis o de la repetició. N’hi ha, també, que es produeixen en la mesura justa per deixar empremtes duradores, encara que a penes perceptibles de fora estant. Aquest podria ser el cas del pensador Walter Benjamin i del dramaturg Bertolt Brecht, dos dels intel·lectuals més formidables que va produir l’Alemanya prehitleriana, tots dos assenyalats pel terror, separats al final per un destí a l’altura del seu temps, és a dir, abjecte en alt grau. La poeta, crítica teatral i antropòloga romanesa establerta a França Maria Maïlat (Târgu Mures, Transsilvània, 1953) ha concebut la possibilitat d’una altra trobada entre els dos amics en el text dramàtic Walter Benjamin & Bertolt Brecht: trobada Portbou, editada per l’editorial gironina Rupes Nigra en versió bilingüe, català / francès. En el llibre, traduït al català per Anna-Maria Corredor i il·lustrat per Guillén, l’autora imagina una darrera conversa entre Benjamin i Brecht al voltant d’un tauler d’escacs, després de trobar-se en la ficció a l’estació internacional de Portbou, on tots dos arriben fugint del nazisme. Exiliats i marginats de l’heroisme d’una certa història oficial, durant la seva trobada “reflexionen sobre la vida, la mort i els valors de l’art en l’Europa convulsa del feixisme”, segons la nota editorial.
Maria Maïlat va escriure aquest text per a una lectura escenificada que va tenir lloc a la III Escola d’Estiu Walter Benjamin, organitzada a Portbou el 2018, i amb l’objectiu de concentrar en aquestes dues vides i les seves veus el testimoni silenciós dels centenars de milers de persones anònimes que van morir durant les guerres del segle XX. L’obra inclou els pròlegs dels poetes Carles Duarte i Vicenç Altaió, que van donar vida a Benjamin i Brecht en aquella lectura d’estiu del 2018, i un altre de la crítica d’art Pilar Parcerisas, presidenta de l’Associació Passatges, organitzadora de la trobada.
