Cinema

Cinèfils, però no en català

Un estudi de l’Acadèmia revela que Catalunya és el quart país de la Unió Europea que consumeix més cinema

Des del 2013, els cinemes han recuperat el 27% d’espectadors perduts durant la crisi
El nombre d’espectadors de cinema en VO, subtitulat i doblat al català cau al 2,13%

Els cata­lans són un dels públics més cinèfils d’Europa, però cada vegada van a veure menys pel·lícules en català. Són dues de les con­clu­si­ons de l’ampli estudi fet públic ahir, que l’Acadèmia del Cinema Català (ACC) ha encar­re­gat a Fran­cesc Vila­llonga, pro­fes­sor de la Facul­tat de Comu­ni­cació Blan­querna (Uni­ver­si­tat Ramon Llull), amb el suport de la Dipu­tació de Bar­ce­lona.

Fran­cesc Vila­llonga expli­cava ahir al matí que el seu estudi, cen­trat en el període 2013-2017, mos­tra “llums i ombres, coses sor­pre­nent­ment posi­ti­ves i altres que reve­len una situ­ació que no és tan bona”. Entre les posi­ti­ves, sens dubte, hi ha el fet que Cata­lu­nya és al cap­da­munt de la clas­si­fi­cació d’assistència als cine­mes. Ho comen­tava Isona Pas­sola, pre­si­denta de l’Acadèmia del Cinema Català: “Cata­lu­nya és el quart ter­ri­tori d’Europa amb més assistència a les sales. És una dada molt lli­gada al con­sum cul­tu­ral de Cata­lu­nya, que com a col·lec­tiu, sem­pre ens hem defen­sat amb la cul­tura.” L’estudi compta el nom­bre d’entra­des anu­als per per­sona en països de la Unió Euro­pea, i està encapçalat per Irlanda (3,35), França (3,11), Estònia (2,67) i Cata­lu­nya (2,58). La mit­jana espa­nyola és de 2,14 entra­des, i molt per sota hi ha països com Itàlia (1,64) i Ale­ma­nya (1,47).

Recu­pe­ració de públic

Una altra dada posi­tiva és la recu­pe­ració d’espec­ta­dors als cine­mes cata­lans, després de les for­tes cai­gu­des per la crisi econòmica. Entre el 2003 i el 2013, el nom­bre d’espec­ta­dors va bai­xar un 40%, però des de lla­vors “s’han recu­pe­rat el 27% dels spec­ta­dors”, des­taca l’autor de l’estudi. S’ha pas­sat dels 16,3 mili­ons d’espec­ta­dors del 2013 als 18,7 del 2018. Curi­o­sa­ment, les pla­ta­for­mes de con­tin­guts com Net­flix o HBO no han fet bai­xar el nom­bre d’espec­ta­dors, sinó que aquest ha pujat. “Veníem d’unes cai­gu­des tan for­tes de públic –comenta Vila­llonga sobre aquest punt– que el 2013 es va tocar fons i s’ha recu­pe­rat una part de la cai­guda, segu­ra­ment gràcies a gent que havia dis­minuït la freqüència d’ana­des al cinema i hi ha tor­nat a anar més. Però no tor­na­rem a les xifres dels anys 2002, 2003 i 2004.” També ha cai­gut un 8% el preu de les entra­des els últims cinc anys, una dada que des­men­teix “el tòpic que el cinema és car”, diu Vila­llonga.

Menys cine­mes

Una altra tendència apun­tada per l’estudi és el tan­ca­ment de cine­mes; de 235 cine­mes que hi havia el 2000 s’ha pas­sat a 137 el 2018. Tot i així, el nom­bre de pan­ta­lles s’ha man­tin­gut: s’ha ten­dit al tan­ca­ment dels cine­mes d’una sola pan­ta­lla i han cres­cut els mul­ti­sala. Això ha fet que molts muni­ci­pis s’hagin que­dat sense cinema en actiu: segons l’estudi, nou de cada deu muni­ci­pis cata­lans no tenen cap pan­ta­lla, cinc comar­ques no tenen cap cinema en actiu (l’Alta Riba­gorça, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany i la Segarra) i set comar­ques tenen un sol cinema en actiu d’una sola pan­ta­lla. La demar­cació de Bar­ce­lona con­cen­tra el 67% de les pan­ta­lles de Cata­lu­nya. El pro­fes­sor de la Facul­tat de Comu­ni­cació Blan­querna des­taca una tendència en l’oferta de con­tin­guts de les sales: “Anem cap a una pola­rit­zació del model de cine­mes; per una banda, les sales grans amb una oferta comer­cial, i per l’altra, sales peti­tes amb una oferta de cinema d’autor, inde­pen­dent, més cul­tu­ral, que es troba més fàcil­ment a Bar­ce­lona, on hi ha tota mena de sales. Fal­ten sales amb una oferta intermèdia.”

Una altra dis­torsió que ha pro­vo­cat el tan­ca­ment de sales és la dis­tri­bució irre­gu­lar de l’oferta en el ter­ri­tori: “Al Baix Llo­bre­gat hi ha una pan­ta­lla per cada 8.900 habi­tants, men­tre que al Baix Penedès la pro­porció és d’una pan­ta­lla per 53.000 habi­tants.” “Una part dels espec­ta­dors s’ha per­dut perquè no tenen una oferta acces­si­ble”, con­clou.

Cau el cinema en català

N’hem par­lat de manera recur­rent, en aques­tes pàgines, i l’informe pre­sen­tat ahir per Fran­cesc Vila­llonga i Isona Pas­sola ho con­firma de nou. Comp­tant les pel·lícules en versió ori­gi­nal, dobla­des i sub­ti­tu­la­des, el nom­bre d’espec­ta­dors de cinema en català només repre­senta un 2,13% del total el 2018. El 97,87% del públic res­tant va a veure films en versió ori­gi­nal, doblada o sub­ti­tu­lada en cas­tellà. La tendència a la baixa va començar fa deu anys, i s’explica en part per “una cai­guda del 45% dels espec­ta­dors del cinema doblat al català durant els dar­rers cinc anys”. Es doblen menys títols i tenen menys dis­tri­bució. La versió sub­ti­tu­lada en català ha pujat una mica i la versió ori­gi­nal en català depèn de la collita. Els anys de títols com Pa negre o Estiu 1993 les recap­ta­ci­ons han estat més altes. Però, en gene­ral, “la quota d’espec­ta­dors de cinema en versió ori­gi­nal cata­lana està per sota de l’1%”.

El cinema en cas­tellà i anglès mos­tra molta més força, com­pa­rat amb la pre­ca­ri­e­tat de les pro­duc­ci­ons cata­la­nes. Això es detecta en dife­rents indi­ca­dors. Per exem­ple, de les 25 pro­duc­ci­ons cata­la­nes més taqui­lle­res del 2018, només dues són en català. La resta són en cas­tellà o anglès. Els films de vocació comer­cial i pres­su­pos­tos més alts difícil­ment es roden en català.

Isona Pas­sola va apro­fi­tar ahir per cri­ti­car de nou el baix pres­su­post de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat i els greus pro­ble­mes que passa TV3. “El pro­blema no és on es fa el cinema, és el finançament”, va dir, en referència al gran cen­tre de pro­ducció que Net­flix ha creat a Madrid. “Una pla­ta­forma de con­tin­guts ajuda a finançar i a donar sor­tida a les pel·lícules. La fugida de pro­fes­si­o­nals cata­lans ha estat espec­ta­cu­lar.”

Catalunya perd pes en la producció estatal

“L’any 2010 el 48% de les pel·lícules d’Espanya tenien producció catalana, però el 2018 només van arribar al 30%”, comenta Francesc Vilallonga, autor de l’estudi L’exhibició cinematogràfica a la província de Barcelona i l’accés del públic a les pel·lícules de producció catalana i al cinema en català (2013-2017). El motiu d’aquesta davallada és que “la producció espanyola s’ha disparat fins a 266 pel·lícules el 2018, quasi al nivell de França, mentre que la producció catalana s’ha mantingut entre les 80 i les 85 pel·lícules”. Isona Passola comenta aquest descens en declaracions recollides a l’article de la pàgina del costat.

Pel que fa al nombre d’espectadors catalans, la quota de pantalla de la producció catalana es va situar en el 5,3% el 2018. El 2016 va arribar al 9,2%. L’estudi detecta un increment de la producció de pel·lícules catalanes en castellà i anglès. Si el 2013 un 33% de films es rodaven en català, el 2018 ha baixat al 22%. “Hi ha una tendència que es comença apercebre: rodar en versió original catalana resta competitivitat”, diu Francesc Vilallonga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia