Steampunk.cat

Àfrica Ragel forma part del compacte ecosistema social del barri del Poblenou de Barcelona des de 1969. Filòloga i actualment professora, ha publicat les novel·les Quan em vinguin a buscar (2015) i La moneda del malfat (2008), a més de novel·les juvenils, llibres per a infants i teatre.

Ara presenta Gran ocell de silenci (Empúries), una obra que parteix de dues pulsions creatives. “Tenia ganes d’escriure un llibre amb l’escenari de fons del Poblenou emboirat de finals del segle XIX i, a més, m’agrada molt l’steampunk i em vaig imaginar els protagonistes vestits amb aquest estil”, explica l’autora. L’steampunk és un subgènere de fantasia i ciència-ficció centrat en l’època en què l’energia més important era la de la màquina de vapor, amb una estètica victoriana combinada amb el cyberpunk, es podria dir.

L’obra comença al Poblenou el 1880, quan un nen pobre de 12 anys, el Guillem, enterra la seva germana bessona i, casualment, descobreix que una nena rica de 10 anys, la Iona, ha estat enterrada... abans d’hora. Vuit anys després l’amor impossible entre tots dos es consolidarà, en una Barcelona modernista que prepara l’Exposició Universal, viu els batecs inicials de l’anarquisme i del feminisme, descobreix els opiacis i veu emergir amb força els corrents espiritistes que conviuen amb el culte al progrés científic.

“M’agrada situar el lector en un espai real dels fets històrics que van passar, però mai escric amb un esperit historicista, no és una novel·la històrica”, comenta Ragel, tot i que va fer una extensa tasca de documentació sobre els molts fets reals que guarneixen la trama.

La va començar a escriure el 2015, “sense pensar en un lector, ni editorial, ni col·lecció”, i mantenint una sèrie de rituals creatius per generar l’entorn més adequat. “Sempre em poso un perfum diferent mentre escric una obra, en aquest cas Allure, i escolto una música en bucle, perquè a casa mai hi ha silenci absolut [és mare de cinc fills]; en aquest cas, un fragment d’un minut de la banda sonora del film sobre Stephen Hawking La teoría de todo.” Assegura que, quan està molt concentrada en una obra, a casa pateixen fenòmens paranormals o parapsicològics, com ara que ordinadors i televisors es posin en marxa de matinada, però això ho deixarem a l’Iker Jiménez...

Tornant al procés de creació de manera més prosaica, explica com treballa: “Faig servir el programa Scrivener, que és com tenir un suro enorme, i treballo per escenes, segons la inspiració; després el programa et permet ordenar els fragments com convingui. Facilita molt la feina, ja no sabria escriure sense.”

Gran ocell de silenci, vers del poema Paraules de mort, de Màrius Torres, a més de la mitja dotzena de trames romàntiques que narra, entra en la ciència-ficció, amb una sèrie d’experiments relacionats amb una arrel de l’Índia. “Volia que els protagonistes [Guillem i Iona] es coneguessin al cementiri, però no volia fer una història de fantasmes, la volia en un pla real, i per això vaig buscar com, en aquella època, algú podia tenir un atac catalèptic”, detalla Ragel. La solució va ser la Rauvolfia serpentina, un sedant potent que es feia servir contra l’ansietat.

A la novel·la hi ha un ventall de personatges ficticis i alguns de reals, bons o dolents, si bé en destaca la tieta de la Iona, l’Úrsula, que fa de connectora de totes les trames i aporta humor a l’obra.

Àfrica Ragel participarà aviat en el projecte educatiu Fiction express i al febrer publicarà una novel·la a Ànima Llibres, amb un tema de conscienciació social sobre la immigració il·legal de nois magribins.