Música

El promotor romàntic

Un documental aborda avui a In-Edit la història de Gay Mercader, pioner en l’organització de concerts a l’Estat, amb testimonis de Sting, Iggy Pop i Patti Smith

“Mai he estat tan feliç a la meva vida. Em reconeixen, estic enamorat i visc on vull viure”

Tot i que continua mostrant-se reticent a escriure un llibre de memòries, Gay Mercader, l’home que, a anys 70, va fer possible que en una Espanya grisa s’hi puguessin veure finalment estrelles com els Rolling Stones, Patti Smith i Iggy Pop, s’ha ofert a protagonitzar un documental al voltant de la seva vida de pel·lícula. “Pura inconsciència”, deia, ahir, amb sornegueria, Gay Mercader, que mai l’ha entusiasmat gaire estar sota el focus de la llum pública, en la presentació al Festival In-Edit d’El gran mercader del Rock and Roll, un documental dirigit per Montse Mompó i Pilar Ruiz Cruz que es podrà veure avui a les 19 h a Multicines Aribau i l’1 de desembre a La 2 de Televisió Espanyola. “Em pensava que em posarien una càmera al davant, em farien una entrevista... i llestos”, reconeixia ahir el promotor, que en la primera escena del film apareix dutxant-se mentre, a tot drap, sona la cançó que, quan era petit, el va “revolucionar”: You really got me dels Kinks. “Ja els vaig dir que, si volien, em podien posar en pilotes”, etzibava. “Em fa més vergonya la meva panxa que no pas la meva polla.”

El documental, amb testimonis de bons amics del promotor com ara Sting, Iggy Pop, Patti Smith o Loquillo, repassa les gestes més cèlebres de Mercader (amb un lloc d’honor, és clar, per al debut dels Rolling Stones l’any 1976 a la Monumental, que podria haver deixat Espanya “quinze anys sense concerts sí, amb els pots de fum llançats pels grisos, s’hagués produït una estampida”) alhora que fica el nas en el seu dia a dia en una masia del Gironès, amb visites periòdiques a El Celler de Can Roca, on Mercader és distingit per la mateixa mare dels cuiners com “un quart germà”. “Mai he estat tan feliç a la meva vida com ara”, reconeixia ahir el promotor, revelant potser els motius pels quals és ara que es presta a col·laborar estretament en un projecte així i a recollir personalment, a principis de setembre, un premi Altaveu. “Em reconeixen, estic enamorat, visc on sempre he volgut viure.”

Mercader va néixer a París, va estudiar a escoles d’elit de la capital francesa i, com reconeixia ahir, la situació econòmica dels seus pares podia haver-lo fet milionari sense moure ni un sol dit. “Els diners, però, no m’han interessat gaire”, deia amb desconcertant franquesa. En canvi, el rock-and-roll, després que el seu pare li regalés entrades per anar a veure dos cops els Stones a l’Olympia, sí, i, en una Espanya en blanc i negre, ell, com es diu en el documental, va començar a posar-hi “una mica de color”. Stones a la Monumental, Patti Smith –que considera Mercader un dels seus amics més antics i que, l’estiu passat, va fer-lo pujar a l’escenari durant el seu concert a Porta Ferrada–, Iggy Pop –que revela com el promotor, més que adular-lo, va dir-li que quan deixés les drogues seria algú molt gran–, Marley, Springsteen, AC/DC i un Bowie –lamentava ahir el promotor– que, per molt que el mitifiquin ara, no sempre va vendre les entrades que calia. Una vida de “sexe, drogues i rock-and-roll en quantitats ingents”, amb almenys quatre moments de “ruïna” econòmica, i sense forat per a penediments. “Ell és l’últim promotor romàntic”, el definia Lluís Hidalgo, director artístic d’In-Edit. “Potser sí, potser sí”, admetia Gay Mercader tot somrient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda