Bon diagnòstic, excés dramàtic

Fa dècades que Ken Loach fa un seguiment de les condicions de vida de les classes populars britàniques que van migrant des de l’època de Margaret Thatcher: la privatització dels serveis públics, la reducció dels drets laborals, la desesperació dels desocupats, les dificultats dels adolescents de les barriades pobres, la precarietat dels jubilats. És indiscutible que, junt amb el seu guionista Paul Laverty, el director anglès manté una atenció cap a la realitat social i un compromís amb les víctimes de les polítiques neoliberals que fa que cada film aporti un diagnòstic o presenti un símptoma del malestar social. D’aquí, no és estrany que Sorry we missed you faci present el pas d’un sistema laboral regulat a un altre en què la precarietat va lligada a l’exigència d’una disponibilitat pròxima a l’esclavatge disfressat amb una mentida: “No treballes per nosaltres, participes en el negoci.” Ho fa a través d’una dona (Abby) que assisteix persones amb problemes de mobilitat procurant d’establir-hi relacions afectives contra corrent de les pautes marcades per l’agència, i d’un home (Ricky) que, havent anat perdent feines en la construcció, reparteix productes comprats per internet: 14 hores diàries conduint una furgoneta i lliurant paquets sota el control de la tecnologia moderna.

Abby i Ricky estan casats, viuen en una barriada de Newcastle i tenen dos fills (un adolescent rebel i una nena sensible) que, com anuncia el títol, troben a faltar els seus pares, condemnats a una jornada laboral interminable mentre treuen el fetge per la boca: sense contracte laboral, corren d’un lloc a l’altre, pressionats per les empreses, ofegats pels deutes. Una altra cosa que s’ha de reconèixer a Loach és el talent per triar i dirigir actors: Debbie Honeywood (Abby) i Kris Hitchen (Riky) són absolutament creïbles, com també els joves actors que interpreten els fills. Insisteixo que Ken Loach capta el mal aire d’aquests temps. Tanmateix, a partir d’un moment, els guions de Paul Laverty carreguen les tintes: forcen les situacions dramàtiques, acumulen desgràcies i deshumanitzen els dolents fent-ne una caricatura.