L’Egipte dels Amatller

¿S’han fixat mai que a la façana profusament ornamentada de la Casa Amatller hi ha un parell de gossets que joguinegen amb una càmera fotogràfica de manxa? L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch els va fer esculpir com a homenatge a l’afició que hi tenia el burgès que al tombant de segle li va encarregar la reforma modernista d’aquesta finca del passeig de Gràcia, Antoni Amatller, que a les golfes hi va habilitar el seu laboratori.

La fotografia era una de les dues grans passions d’aquest industrial xocolater, amant de les arts en general (com a col·leccionista, es desvivia pels vidres bufats). L’altra era viatjar. Per Espanya i per Europa, se’n va fer un fart tota la vida, i a partir del 1903 van començar les seves aventures en terres llunyanes, llavors considerades exòtiques.

La primera, a Tànger (“ja has fet testament?”, li preguntaven les amistats; i el cas és que n’havia fet). Dos anys després, va visitar Istanbul. I el 1909 va penetrar Egipte i el Sudan. Va ser la seva última expedició. No trigaria a morir, sobtadament.

“Sortíam finalment de Karnak ab la sensació d’haber fet un somni foll de grandesas. Y era l’hora brillant del dia, l’hora del sol, quan Thebas, amasantse de llum, s’ensorbeix encara y se mostra á la terra com revestida de foch.” El 2 de gener del 1910, Teresa Amatller, la seva filla, va fer una conferència (probablement al Centre Excursionista de Catalunya, tot i que en el manuscrit que s’ha conservat no s’especifica) d’aquell viatge al país dels faraons. Mentre l’explicava amb pèls i senyals, anava projectant les fotografies que havia fet el seu pare. Imatge i descripció concordaven: la descoberta d’un Caire “cosmopolita i elegant”, els passejos muntats en petits ases pels monumentals vestigis de l’antic imperi (alguns dels quals, semisepultats perquè encara estaven a mig excavar), les postes de sol del Nil, les tempestes d’arena, la calor sufocant, els desplaçaments esgotadors... i el que més va atraure la mirada del fotògraf, les formes de vida de la gent.

Teresa l’havia acompanyat. Pare i filla eren inseparables. També van tenir la companyia del banquer Josep Garí i de la seva filla María de las Mercedes. I de la seva minyona de confiança, Justa Sanz. “A principis de segle, pocs barcelonins es podien permetre un viatge de plaer a Egipte. Però el que encara és més insòlit és que en fessin fotografies. Antoni Amatller va ser un pioner del turisme amb càmera fotogràfica. I si bé era un amateur, la qualitat de les seves imatges és de professional”, sosté Santiago Alcolea, director de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, amb seu a la famosa casa del passeig de Gràcia (el pròxim cop que hi passin per davant, no s’oblidin de buscar el detall dels entranyables gossos fotògrafs).

Alcolea i el seu equip han reconstruït el periple de l’empresari i la seva colla en una exposició a l’espai cultural B The Travel Brand Xperience (Diagonal, 512), que es pot veure fins al 9 de novembre. S’hi exhibeixen 54 fotografies, una selecció dels dos centenars que va disparar Amatller durant les sis setmanes que va durar el que María de les Mercedes Garí va definir en el seu diari com “un viatge de visions i d’encants”. En la seva conferència, Teresa va llegir fragments d’aquest document redactat amb fervor poètic per la seva amiga, i que també s’ha preservat. El conjunt de les 200 imatges i el text íntegre de la intervenció es reprodueixen en el catàleg de la mostra.