Cultura

Gòtic inèdit i exquisit

Un antiquari argentí ha localitzat al mercat francès una taula dels germans Serra que l’historiador de l’art Alberto Velasco ha estudiat a fons en una publicació

‘Sant Martí i el pobre’ s’ha presentat en la fira Tefaf de Nova York

En la fira Tefaf de Nova York, que ha tingut lloc fa uns dies, una obra d’art gòtica catalana ha cridat especialment l’atenció: Sant Martí i el pobre, dels germans Jaume i Pere Serra, membres d’una família que va controlar el mercat pictòric de la Corona d’Aragó durant tota la segona meitat del segle XIV. La peça ha sorprès per la seva qualitat i per la seva condició d’inèdita. L’antiquari argentí Jaime Eguiguren la va localitzar a França i, per esmenar el desert de dades, va confiar un llibre a l’historiador de l’art Alberto Velasco, que s’ha editat ara (en anglès) coincidint amb la celebració de la prestigiosa fira.

“En 100 anys d’historiografia dels Serra, ningú havia parlat mai d’aquesta obra. Ningú sabia que existia. Ha aparegut com un bolet”, remarca Velasco. D’aquesta estirp de pintors, formada per quatre germans, n’han perviscut mig centenar de treballs, entre retaules i taules soltes, força dels quals llueixen en museus, sobretot al que en posseeix més, el MNAC, al Museu Episcopal de Vic, al Museu Diocesà d’Urgell, i també al Prado i al Museu de Belles Arts de Bilbao. A l’estranger, l’art dels Serra també està representat en diverses col·leccions particulars, sobretot italianes.

Jaume i Pere, el segon i el tercer dels germans, tenien el taller a Barcelona i van treballar junts entre el 1362 i el 1389. Sant Martí i el pobre l’haurien pintat entre el 1375 i el 1385. És un compartiment de dimensions considerables (fa gairebé un metre i mig tant d’alçada com d’amplada) d’un retaule desconegut. “No encaixa amb cap de les altres taules preservades. Tampoc sabem per a quin emplaçament es va concebre. Però la peça ens dona una informació rellevant: hi ha dos escuts amb una font d’on brolla aigua. És el que s’anomena heràldica parlant. La persona que va pagar el retaule es devia dir Font, o Fontanet, Fontanella...”, raona Velasco.

El més probable, sosté l’historiador de l’art, és que provingui d’una parròquia catalana, però no es pot afirmar amb rotunditat, ja que els Serra van satisfer encàrrecs de tota la corona: van ser requerits a València, Aragó i inclús a Sardenya. Entre les seves obres més emblemàtiques hi ha el retaule de la Mare de Déu del monestir de Sixena, que atresora el MNAC; el retaule de Sant Esteve del monestir de Gualter, en mans també del museu de capçalera de l’art català; el retaule del Sant Esperit, que es conserva in situ, a la seu de Manresa, i els tres retaules que van fer per al monestir del Sant Sepulcre de Saragossa; un, el de la Resurrecció, s’exposa al museu d’aquesta localitat, però els altres dos continuen al cenobi en un estat “lamentable”, adverteix Velasco.

Sant Martí i el pobre s’ha integrat a aquest grup d’obres mestres. Amb tots els seus enigmes, inclòs el del desplaçament a França. Misteris i alguna història curiosa. La peça va pertànyer a la col·lecció Laurent Horny, un metge que als anys setanta es va transformar professionalment en interiorista i comerciant d’antiguitats a la Costa Blava. I aquí és on ell mateix tenia la seva mansió, que havia estat la residència de l’artista surrealista Max Ernst. La taula dels Serra podria haver decorat alguna de les seves estances.

Els hereus de Horny, que va morir el 2000, van posar a la venda la col·lecció, inclosa la joia gòtica catalana, que tenien atribuïda només a un dels germans, Jaume. Ara en gaudeix l’antiquari Eguiguren, de Buenos Aires. “Per poc temps, perquè ja té pretendents. La seva presentació a Nova York ha tingut un èxit increïble. Lògic: és rar trobar una pintura que ha estat amagada durant més de 600 anys”, diu Eguiguren.

A Tefaf no s’ha venut, però hi ha un parell de museus americans que estan estudiant la compra. Eguiguren no vol concretar el preu, només diu que supera els 300.000 euros, una quantitat difícil de reunir per als museus catalans en un context de tanta precarietat. “Al MNAC no hi faria nosa una obra d’aquesta magnitud, però si acaba lluint en un museu de fora, serà positiu per a la projecció internacional del nostre art medieval”, manté Velasco.

Tot i això, entén ell, s’ha de persistir en la recerca, l’estudi i la divulgació dels Serra. “Sorprèn que ningú els hagi dedicat una tesi doctoral. Tampoc se’ls ha fet mai cap exposició”, lamenta l’expert lleidatà, que en la publicació, exquisidament editada, se centra en l’obra inèdita, però aprofita per revisar, en alguns aspectes profundament, tota la trajectòria d’aquesta nissaga de pintors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.