Cultura

El cor de la música

Àngels Alabert, fundadora del Cor Maragall i professora del Conservatori de Música, va rebre ahir a Sant Narcís un sentit homenatge per la seva trajectòria

La seva passió, la música, la va voler compartir durant més de quaranta anys ensenyant-la

La música i compositora gironina Àngels Alabert i Feliu (1937) va rebre ahir, al teatre del centre cívic de Sant Narcís, un sentit i viscut homenatge, en un acte ple d’emoció i art a través de la música. Àngels Alabert, pianista, compositora pedagoga i fundadora i directora del Cor Maragall del 1979 al 2009 i docent del Conservatori Isaac Albéniz de Girona durant 41 anys, és un referent musical.

L’acte va incloure unes intervencions molt especials: la de dos dels seus quatre fills, Gemma Coma i Alabert, mezzosoprano, i Agustí Coma i Alabert, violinista. Abans de la música, però, va ser el moment de conèixer el personatge a través d’un vídeo, amb la veu de Salvador Roca, que va resseguir exhaustivament la seva vida.

Un dels moments més emotius va ser quan la seva filla va recollir la placa que presidirà des d’ara la sala del piano, que portarà el nom d’Àngels Alabert. Un reconeixement, però, que va anar més enllà de Sant Narcís quan l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va remarcar que el feia extensiu a tota la ciutat.

Els organitzadors, l’associació de veïns de Sant Narcís amb la col·laboració del centre cívic, van voler compartir amb Alabert uns moments inoblidables, a través de l’escalf de la gent, la seva estimada música i, també i per què no, amb la paraula, que no deixa de tenir musicalitat; els rapsodes Eugènia Carbó i Salvador Roca –amb l’acompanyament al piano del Quim Solà–, del grup Paraula de Poeta, van llegir el fragment El camí, del Poema de Nadal, de Josep Maria de Segarra.

La vetllada va permetre aproximar-se a l’obra d’Alabert, amb peces com ara l’exquisida La nevada (1988), amb Laura Pallàs al piano, i Et miro adormida (1976), que va interpretar la seva filla Gemma amb Maria Àngels Pardàs al piano. El seu fill Agustí Coma va interpretar amb Anna Ferrer al piano Sonata opus 30 número 3, de Beethoven, i Czardas, de Vittorio Monti, peces inspirades en els balls gitanos que es ballaven a les tavernes de les viles agrícoles d’Europa. Finalment, el Cor Margall va tancar l’acte amb Cinamom i flor d’acàcia, d’Àngels Alabert; Les fulles seques, d’Enric Morera, i Girona m’enamora, de Ricard Viladesau.

L’any 2009 ja se es va retre un homenatge a Alabert en el Concert de Fires. I, el juny passat, la Fundació Valvi li va lliurar el XII Premi Joan Saqués i Roca, en el que va ser un altre i merescut pas per reivindicar la figura d’aquesta activista cultural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.