Art

L’art de la discreció

Mor el col·leccionista Josep Suñol als 92 anys, dies abans que la seva fundació, de referència en art contemporani, obri la seva nova seu al barri de les Corts

Fill del president del Barça afusellat pels franquistes, no es va deixar fotografiar mai

Aquest divendres havia de ser un dia especial per a la Fundació Suñol, amb la inauguració de la seva nova seu al barri de les Corts. I ho serà, però amb una absència imprevista. Ahir al matí, mentre es feien els últims retocs de l’exposició de presentació, va morir el seu artífex, Josep Suñol, als 92 anys.

Suñol feia temps que estava delicat de salut, però anava seguint el procés del trasllat de la institució que va obrir l’any 2007 al número 98 del passeig de Gràcia, la finca on havia nascut. “Aquesta era la seva voluntat i la respectarem, hem de continuar el seu llegat”, sostenien ahir fonts de la fundació per justificar que no cancel·laran els actes previstos.

Segurament el lector se sorprendrà de no veure il·lustrada aquesta notícia amb una imatge de Suñol. Mai es va deixar fotografiar. Tampoc va concedir mai cap entrevista. Va viure sempre allunyat dels focus dels mitjans de comunicació. Com li agradava dir, no s’amagava, senzillament no volia exhibir-se. En les distàncies curtes i, sobretot, amb les gents de l’art que tant estimava, era encantador, xerraire i tenia un finíssim sentit de l’humor.

No tenia ni deu anys quan el seu pare, Josep Suñol Garriga, polític d’ERC i president del FC Barcelona, va ser afusellat el 1936 a Madrid per les tropes franquistes. Aquesta tragèdia el va marcar de per vida i en part va determinar el seu caràcter discret.

Empresari de tercera generació, va fer una gran fortuna amb els negocis, sobretot immobiliaris, però la seva millor inversió, afirmava, va ser l’art. Una inversió que no valorava econòmicament sinó amb paràmetres d’amor i amistat. Va començar a col·leccionar als anys seixanta amb un criteri a les antípodes del gust conservador de la seva classe social, la burgesia catalana. La seva passió era l’art d’avantguarda.

La primera obra que va comprar va ser una escultura del futurista Giacomo Balla. Tenia debilitat per l’art italià, el segon més ben representat en la seva col·lecció després del català i espanyol. Quatre dècades després, el seu fons ja estava format per prop de 1.300 peces de les principals firmes de l’art del segle XX: Picasso, Miró, Dalí, Man Ray, Fontana, Giacometti, Warhol… En l’àmbit privat, i en part en el públic, era, i és, una col·lecció inaudita a Espanya en art contemporani.

Suñol, home molt culte, convivia amb l’art en un sentit radical. A les estances de la seva residència, el complex Les Escales de Pedralbes, que ell mateix va encarregar a l’arquitecte Josep Lluís Sert, no hi tenia pràcticament mobles, només obres d’art. Més que una casa, semblava un museu. N’era, i inclús li va posar un nom: Galeria 1. Li va costar molt decidir-se a ensenyar-lo al públic, però finalment va fer el pas fa dotze anys amb la complicitat d’una persona de la seva màxima confiança, l’escultor Sergi Aguilar, a qui en va encomanar la direcció.

La irrupció al mapa cultural barceloní de la Fundació Suñol va culminar un trajecte que havia començat molt abans en el local del barri de les Corts que ara s’ha reformat per erigir-se en el seu nou emplaçament. També ho serà de l’altra fundació que Suñol va endegar, entregada a projectes científics i socials i que du el nom de la seva mare, Glòria Soler.

Aquest espai situat al número 14 del carrer Mejía Lequerica havia fet funcions, des de principi dels vuitanta, de reserva de la col·lecció. Però no només hi havia obres emmagatzemades al seu interior. També s’hi feien trobades artístiques a porta tancada i hi havia creadors treballant-hi, entre ells un llavors jove Zush que és un dels emblemes de la tasca de mecenatge de Suñol. Fins a temps recents ha continuat funcionant com a residència d’artistes.

A la Galeria 2, com havia estat conegut aquest espai, li ha arribat ara una segona vida. Sergi Aguilar havia acordat amb Suñol estrenar-la amb una nova presentació dels seus fons, però amb un aire més lligat a la contemporaneïtat. El repte s’ha confiat a Luis Bisbe, que ha fet una intervenció amb algunes de les obres mestres del col·leccionista.

Durant tot el cap de setmana s’han programat activitats i un obsequi sorpresa per als visitants dissenyat per un altre dels artistes predilectes de Suñol, Miralda. Al desembre la fundació es tornarà a recloure per reaparèixer definitivament al gener amb un cicle de tres mostres concebudes per Valentín Roma que donaran mirades més riques i plurals a la col·lecció Suñol.

Tot tal com estava previst. Tot com ell volia que fos. Però amb un acte previ, el del seu comiat, públic, que tindrà lloc avui de tres a set de la tarda al mateix local de les Corts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona