La realitat de la mort?

Quan exposa els arguments de la seva primera novel·la, Consciència (Empúries), la poeta andorrana Teresa Colom ho fa amb passió i recitant cadascun dels arguments com si fossin versos. Aquest és un dels pòsits que et deixa la lectura d’aquesta hipnòtica història, que té tant de ciència-ficció com de les darreres novel·les de Beckett, en què els personatges pràcticament desapareixien.

Situada en un futur on la humanitat s’ha hagut de reorganitzar per sobreviure després d’una catàstrofe ecològica, la novel·la parteix d’una casta que pot comprar la immortalitat traspassant la consciència de la persona a un sistema informàtic en morir. La protagonista, Laura Verns, decideix que, un cop morta, tindrà una d’aquestes “vides de continuació” per temps indefinit, als sistemes d’una de les empreses que ofereixen el servei. Però vint anys després del seu decés físic, alguna cosa amenaça la seva vida i ha d’investigar en els seus records per descobrir què és, encara que això l’aboqui a qüestionar-se la natura mateixa de la seva existència. A partir d’observacions psicològiques i explicacions tecnològiques i econòmiques, Colom basteix un fresc on la veu és fonamental. El temps, el cos i la immortalitat apareixen amenaçats per tota una sèrie de factors que escapen a la protagonista, que ha de fer impossibles per poder defensar-se i connectar amb altres consciències en la mateixa situació. L’autora rescata a Consciència l’aspecte gòtic, l’humor negre i el vincle entre bellesa i crueltat presents en els seus poemaris i en el llibre de relats que precedeix la novel·la, La senyoreta Keaton i altres bèsties, i introdueix Laura Verns, una jove que en aquest futur distòpic decideix que, quan mori, la seva ànima sobreviurà gràcies a la tecnologia que ofereix una empresa: “Contractes un servei que permet que, un cop moris, podràs passar la teva ment a un sistema informàtic; és un negoci, com una assegurança”, ha detallat Colom sobre l’argument de la novel·la, que recrea “un món creïble i verídic”.

Com destaca l’editor Jordi Rourera, Colom busca una contraposició del tòpic del robot o de l’androide que es fa home. De fet, l’obra escapa del gènere perquè és una reflexió moral sobre la humanitat i els límits de la vida. La ment immortal va més enllà de la necessitat de la supervivència per descol·locar-nos en un exercici, que és també d’estil, sobre la creació, contra la realitat de la mort. Llibres de Colom s’estan traduint per a segells independents al castellà, francès i xinès.