Cultura

Crítica

cinema

Un any lluny

El cinema, com l’espai, està habitat per molts homes astronautes en missions inspirades en fets reals o imaginàries. En canvi, com en el cas de tants dominis masculins, de dones astronautes n’hi ha poques tant a la realitat com al cinema, a banda d’un personatge tan mític com la tinent Ripley. El cas és que poc abans que Christina Koch i Jessica Meir, de la NASA, es convertissin en les primeres dones que han fet una caminada espacial juntes, s’estrena entre nosaltres un film, Proxima, protagonitzat per una astronauta i dirigit, a més, per una dona, Alice Winocour.

Interpretada per Eva Green, Sarah és l’única dona astronauta a l’Agència Espacial Europea a Colònia. Com els altres membres, s’entrena durament i és així que el film es concentra en la quotidianitat de l’exigent preparació física per tal que uns terrícoles puguin circular per l’espai. També mostra la quotidianitat que Sarah comparteix amb la seva filla Stella, de set anys, amb la qual manté un vincle intens, però amb la mala consciència de no dedicar-li prou temps. D’aquí, Winecour busca una especificitat femenina d’una manera que pot semblar convencional, però, tanmateix, no deixa de passar que les dones consideren més les dificultats d’acordar el món laboral amb el personal i familiar. No deu ser per res que la relació en la distància entre el fill i el pare astronautes (el primer va a la recerca del pare que, de fet, va abandonar la família pel seu absolut) d’Ad Astra prengui una dimensió metafísica, tot i que també moral, mentre que la de Sarah i (sentint-se la complicitat de Green i la nena Zélie Boulant) és molt física. Tan és així que quan Sarah és elegida per una missió especial anomenada Proxima, però que l’allunyarà un any de la filla, se li planteja un dilema. Com a la resta del film, Winecour ho aborda amb una sensibilitat sense sentimentalismes i fins i tot amb certa distància, a més d’extasiar-se amb els cels estelats: tot i el pes de la tecnologia, subsisteixen la comunió amb el cosmos i els vincles afectius.

Proxima
Directora: Alice Winocour. Int.: Eva Green, Matt Dillon
França, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Próxima

«Próxima»

Gènere: Acció
Direcció: Alice Winocour.
Intèrprets: Eva Green, Zélie Boulant-Lemesle, Matt Dillon, Aleksei Fateev, Lars Eidinger.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

‘Dolor y Gloria’ arrasa als Feroz amb sis premis dels deu als quals optava

barcelona
MIGUEL GALLARDO
IL·LUSTRADOR DEL LLIBRE ‘RUBIANES SOLAMENTE’

“L’humor de Rubianes era com el de Makoki: gruixut i groller”

Barcelona

Juny entre estrelles

BARCELONA

Teatre per a tothom

Bescanó

Més festa a Canet

Barcelona

Crèdit moral i política

Sant Sebastià

El Beethoven més íntim

GIRONA

L’Espai Ter creix

torroella de montgrí

Guitar BCN ‘comes alive’

BARCELONA