Nadal barroc gironí

L’associació Música Antiga de Girona fa ja dues dècades treballant en la recuperació i difusió de la música gironina dels segles XVII i XVIII provinent de la capella de música de la catedral de Girona. El seu concert de Nadal, que tindrà lloc demà, diumenge, a l’auditori de la Mercè de Girona (19 h, gratuït), es titula Nadales del barroc gironí i el seu programa inclou una diversos villancicos i tonos compostos durant els segles XVII i XVIII pels mestres de capella Josep Gaz (1656-1713), Manuel Gònima (1710-1792) i Joan Barter (1648-1706), entre altres creacions anònimes.

Sota la batuta de Josep Vila Casañas (orgue positiu i direcció), Música Antiga de Girona es presentarà demà a la Mercè amb una formació que inclou quatre veus, Laia Frigolé (soprano I), Lorena Garcia (soprano II), Hugo Bolívar (contralt) i David Hernández (tenor), i els instrumentistes Daniel Regincós (violoncel barroc) i Albert Bosch (llaüt barroc). Bosch també s’ha encarregat de les transcripcions, juntament amb Òscar Bonany. De la coordinació general, se n’ha encarregat Jaume Pinyol, que demà també oferirà una conferència introductòria sobre les obres seleccionades, a les 18 h, una hora abans del concert.

“Entre el 1650 i el 1750, a la catedral de Girona hi ha una formació continuada que inclou quatre veus: dos tibles –dues veus blanques infantils–, un contratenor i un tenor, sense baix. Aquestes veus cantaven sense cap altre acompanyament instrumental que el baix continu –generalment, l’orgue– i potser una arpa”, explica Pinyol sobre el període representat en el programa del concert, en què predominen també les composicions escrites en castellà com ara A este Niño que llora, Tengan silencio, Mi hechizo, mi Rey i Afuera, afuera mozos. L’edició dels textos poètics ha anat a càrrec d’Albert Rossich i Maria Ordóñez.

“Després tot això canvia. El canvi es produeix quan Girona comença a créixer demogràficament i econòmicament i el català reapareix en el llenguatge paralitúrgic, perquè la ciutat acull com a nova mà d’obra molts pagesos que no entenen el castellà. Per a aquests nous feligresos, els caputxins i els franciscans componen goigs dels sants en català, per substituir els villancicos en castellà que no entenien. I els goigs requereixen una formació clàssica de quartet amb baix i un acompanyament instrumental més variat, perquè han canviat els gustos auditius d’un públic amb un mentalitat burgesa, diferent de la barroca”, hi afegeix Pinyol.