Cinema

Heroi o terrorista?

Clint Eastwood reflexiona de nou al film ‘Richard Jewell’ sobre el concepte d’heroi a partir de l’atemptat als Jocs d’Atlanta 1996

En aquest dia d’any nou pro­ta­go­nit­zat per vete­rans infa­ti­ga­bles i cor­cons, Roman Polanski (86 anys) estrena El ofi­cial y el espía i Clint Eastwood(89 anys) porta als cine­mes Ric­hard Jewell. El seu 38è llarg­me­tratge com a direc­tor refle­xi­ona, una vegada més, sobre la figura dels herois: per què ho són, de què estan fets, com de con­tra­dic­to­ris poden ser, com els trac­ten la soci­e­tat i el poder... Ja ho havia fet en títols com Gran Torino, Ban­de­res dels nos­tres pares o El fran­co­ti­ra­dor, i ha tor­nat sobre aquest tema en tres títols recents: Sully, sobre el pilot que va sal­var tots els pas­sat­gers d’un avió ater­rant al riu Hud­son; 15:17 Tren a París, pro­ta­go­nit­zada per tres joves que es van enfron­tar a un ter­ro­rista, i Ric­hard Jewell, un vigi­lant que va sal­var mol­tes vides en un atemp­tat a Atlanta. “El que m’atrau és que tots són dife­rents, però quan arriba el moment fan una passa enda­vant”, diu Clint Eastwood.

Aspi­rant a poli­cia frus­trat, Ric­hard Jewell era agent de segu­re­tat dels Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 quan va veure una mot­xi­lla sos­pi­tosa aban­do­nada en un con­cert al parc Cen­ten­nial. Gràcies a la seva inter­venció, només va morir una per­sona i van resul­tar feri­des 111 per­so­nes en el que podia haver estat una mas­sa­cre. Però l’FBI va deter­mi­nar que Jewell res­po­nia al per­fil de fals heroi i va ser inves­ti­gat com a pos­si­ble ter­ro­rista. Una fil­tració a la premsa va fer que la seva vida passés del cel (l’heroi aplau­dit i omni­pre­sent als mit­jans) a l’infern de l’asset­ja­ment poli­cial i periodístic, els insults i ame­na­ces...

Por­tes endins

Clint Eastwood, que aca­bava de diri­gir i pro­ta­go­nit­zar la nota­ble Mula, manté el bon pols en aquesta pel·lícula, cri­ti­cada per les femi­nis­tes per la manera d’obte­nir la infor­mació d’una peri­o­dista, a canvi de favors sexu­als. En gene­ral, però, les crítiques han estat posi­ti­ves. La manera d’abor­dar, des de por­tes endins, el drama de Jewell, la mare i el seu advo­cat (excel·lents inter­pre­ta­ci­ons de Paul Wal­ter Hau­ser, Kathy Bates i Sam Rockwell) defuig el sen­sa­ci­o­na­lisme fàcil que el mateix film cri­tica.La pel·lícula està plan­te­jada “com un viatge, que ser­veix per des­co­brir alguna cosa, per arri­bar a un lloc dis­tint d’on esta­ves”. “La pro­posta ini­cial és molt tan­cada, però s’obre amb el viatge real que fa la filla i el viatge emo­ci­o­nal que fa la mare. Hi ha una idea d’espe­rança, d’una porta que s’obre.”Viaje al cuarto de una madre és també un reflex de dues gene­ra­ci­ons dis­tin­tes: “Hi ha una negació a repe­tir els patrons i els rols que han ocu­pat els pares. Amb una diferència, la gene­ració de la mare no ha pogut esco­llir i en el cas de la filla, sí. Hi ha una esquerda gene­ra­ci­o­nal entre elles, però al final la pel·lícula bas­teix un pont entre totes dues, i no és tan gran com sem­blava.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia