Art

La copa divina

Un llibre i una exposició al Palau Robert recuperen l’esperit de Bocaccio, un local que a les acaballes del franquisme va ser un cau de disconformes de tota mena

L’univers Bocaccio d’Oriol Regàs també incloïa música, disseny i revistes
L’exposició recrea el món visual i objectual de l’emblemàtica discoteca

Tot i que la imatge de Bocaccio per a molts ha quedat com la d’una discoteca de pijos disconformes amb el sistema, Toni Vall, autor del llibre Bocaccio. On passava tot (Columna) i comissari de l’exposició Bocacio, el temple de la Gauche Divine (Palau Robert, Barcelona, fins al 13 d’abril del 2020), opina que no era un lloc excloent. “T’hi podies trobar gent de la cultura, cineastes, cantants, arquitectes; personatges de la zona alta, on estava situat el local [Muntaner, 505], però també gent d’origen treballador.” Toni Vall (Barcelona, 1979) ho diu amb tota seguretat però reconeix que mai va trepitjar el mític establiment “perquè era massa petit”. Tanmateix la fascinació de Bocaccio li ve de sempre. Vall, que és un gran periodista cinematogràfic, pensa: “M’hi devia començar a fixar a la revista Fotogramas, en què hi havia sempre força referències a Bocaccio.” Aquesta dèria, i la seva obsessió col·leccionista, el va portar a acumular tota mena d’objectes amb el cèlebre logo de la be alta dissenyat per Xavier Regàs, germà de l’Oriol, i Toni Miserachs, germà de Xavier Miserachs, que va ser un dels grans suports que va tenir Oriol Regàs per obrir Bocaccio el febrer de 1967 i convertir l’espai en màxima referència del que Joan de Sagarra anomenaria la Gauche Divine.

Regàs no en va tenir prou amb el fet que Bocaccio fos un lloc de trobada nocturna. Les converses que hi tenien lloc, les músiques que s’hi escoltaven, les idees que sortien en un ambient de fum, alcohol i confraternització; va voler que tot plegat prengués forma definida més enllà de la fantasia nocturna. I així amb el nom de Bocacció va sortir una editora de disseny, una revista, un segell discogràfic, que va editar discos de Maria del Mar Bonet, Smash, Iceberg i Alan Stivell, fins i tot un altre Bocaccio a Madrid. També va crear la discoteca Maddox de Platja d’Aro, el Revolution de Lloret de Mar i el Marinada i Arboleda, de Palamós. Tota l’allau de modernitat que permetien els últims anys de la dictadura eren presents a Bocaccio i els seus satèl·lits.

Vall recorda que un dels punts en què es va gestar la tancada a Montserrat va ser Boccaccio, que va representar l’oposició al franquisme des de la reivindicació no ja del patiment sinó des de les ganes de viure i passar-ho bé.

Vall indica el que van representar també Bocaccio i el seu cercle en el món de la literatura i no perquè alguns del seus clients habituals fossin escriptors, com ara Juan Marsé, Enrique Vila-Matas i Joan de Sagarra, sinó perquè Jorge Herralde, Beatriz de Moura i Òscar Tusquets van crear en aquell mateix ambient i imbuïts del mateix esperit les editorials Anagrama i Tusquets, respectivament.

El llibre recull la trobada de l’autor amb personatges clau amb la història de Bocaccio. “Cap ha rebutjat parlar-ne, ni ha tingut cap reticència de tornar a fer un viatge pel passat de Bocaccio”, explica Vall.

I així circulen pel llibre: Oriol Bohigas, Beth Galí, José Ilario, Mònica Randall, Teresa Gimpera, Román Guvern, Joan de Sagarra, Toni Miserachs, Serena Vergano, Rosa Regàs, Enrique Vila-Matas, Joan Manuel Serrat, Oscar Tusquets, Guillermina Motta, Juan Marsé, Colita, Elisenda Nadal, Jesús Ulled, Georgina Regàs, Anna Maio, Jorge Herralde, Beatriz de Moura, Salvador Clotas i Gonzalo Herralde. L’epíleg es dedica a l’ànima de tot això: Oriol Regàs, i diu Pere Vall: “Si ell fos viu, mai hauria escrit aquest llibre, que no pretén ser de nostàlgia, però que si se’n troba tampoc molesta.”

L’exposició fa un gir al llibre i representa l’univers visual de Bocaccio amb cartells, gots, marxandatge i dues joies originals: el mirall dels lavabos i la porta d’estil modernista per on s’entrava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda