Ballar ‘contact’ amb folklore
Kukai Dantza presenta la versió escènica d’‘Erritu’ amb el Cor de Noies de l’Orfeó
‘Erritu’ (‘Ritual’ en basc)es va representar a dins d’un cràter al Sismògraf. Ara arriba en versió escenari
Sharon Fridman és un coreògraf contemporani que es caracteritza per una dansa molt física, en què la inèrcia d’un cos trasllada el moviment a l’altre, en una acció de contact. Kukai Dantza l’ha convidat perquè contamini les seves arrels de dansa folklòrica. Erritu es presenta en versió escènica des d’avui i fins diumenge al Mercat de les Flors. L’actuació té un atractiu afegit: el Cor de Noies de l’Orfeó actua en directe en aquesta obra, que demana una concentració absoluta (perquè s’alterna partitura escrita amb improvisada). El músic David Azurza connecta entre el cor i els ballarins.
L’aventura de casar dues formes, aparentment tan antagòniques, podria ser considerada agosarada si no es conegués la trajectòria de Kukai. A Catalunya s’han vist produccions com la que va coreografiar amb Cesc Gelabert (Gelajauziak), els Brodas (Topa) i, sobretot, amb Marcos Morau (Oskara), entre molts altres coreògrafs professionals. Per poder avançar un projecte, es donen un temps perquè el coreògraf conegui la tradició i la cultura basca mentre ells van trobant punts de connexió amb el treball del coreògraf. A partir de llavors, entren a la sala d’assaig per provar com casen les connexions.
Erritu (Ritual en basc) ja es va poder veure al cràter d’un volcà al Sismògraf d’Olot i a la Seu de Manresa (Fira Mediterrània). L’obra, en què intervenen sis ballarins, s’ha adaptat a l’escenari però, segons el director de la companyia Jon Maya Stein, es manté el to d’especificitat perquè la peça aconsegueix connectar amb el públic amb profunda espiritualitat.
Maya admet que Kukai Dantza gaudeix d’una envejada estabilitat. Des que van estrenar la primera producció, el novembre del 2002, s’han mantingut a Errenteria, amb un projecte que conserva actius tots els ballarins fundadors. La companyia ha crescut amb ells.
Kukai neix de les arrels de dansa basca però no balla de la forma tradicional. Tot i així, Jon Maya es defineix com un “dantzari”. Tots els pobles, “amb millor o pitjor salut”, tenen associacions que practiquen la dansa folklòrica, i s’ensenya com qui practica claqué o contemporània. Les cantaires de l’Orfeó celebren intervenir en aquestes produccions que els posen nous reptes i trenquen la rigidesa d’una presentació formal.
