Cultura

Mor Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona

Doctor en història, va ser director de la Biblioteca Pública de Girona, de l’Arxiu Històric Provincial i de la Casa de Cultura

Va exercir la docència i va fomentar la creació del Col·legi Universitari, que va ser l’embrió de l’actual UdG

Deixa una prolífica obra que inclou llibres i articles científics i periodístics

Historiador i arxiver, era una de les persones que coneixien Girona amb més detall i profunditat. Aquesta gran vocació, així com la seva àmplia trajectòria professional, feien merescut el reconeixement d’Enric Mirambell i Belloc com tota una institució dins del món cultural de la ciutat, on va morir ahir als 97 anys. Entre el seu mestratge, destaca que era el cronista oficial de Girona des del 13 d’octubre del 1987. Feia, per tant, més de tres dècades que exercia aquest càrrec honorífic, que explicava que sempre intentava dur a terme amb el màxim d’entusiasme i dedicació, plasmant de manera rigorosa la història local i el dia a dia dels ciutadans, de les institucions i dels esdeveniments assenyalats. El seu nomenament com a cronista per part de l’Ajuntament es remunta a l’època de l’alcalde Joaquim Nadal, que va lamentar ahir la pèrdua i va reivindicar el llegat de Mirambell, que “deixa una obra amb empremta a la ciutat”: “La Casa de Cultura, l’Arxiu Històric i els inicis dels estudis universitaris són una mostra de l’aportació.”

Va néixer el 12 de juliol del 1922 a la capital gironina, que tant estimava i on sempre va viure. Mirambell comentava, de fet, que s’hi sentia molt lligat i que no podria imaginar la seva vida lluny d’aquí, tal com ell mateix posava de manifest en una entrevista a aquest diari fa 3 anys. Pel que fa a la seva formació, va estudiar al col·legi Maristes i va cursar després el batxillerat a l’institut que hi havia al carrer de la Força. Va emprendre posteriorment els estudis de filosofia i lletres (la secció d’història) a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1945 i es va doctorar el 1953 amb la tesi Bibliografia gironina des de la introducció de la impremta fins al segle XX.

També va estar estretament vinculat a diversos dels equipaments culturals i educatius més emblemàtics. Entre d’altres, el 1954 Mirambell va guanyar unes oposicions i va entrar al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i va assumir l’organització i la direcció de la Biblioteca Pública de Girona, del 1949 al 1987. Va ser director del Centre Coordinador de Biblioteques de la Província (entre el 1955 i el 1980), de l’Arxiu Històric Provincial (1952-1985) i de la Casa de Cultura (1966-1982).

Un currículum realment extens, en què cal també una menció especial al fet que va ser professor de l’institut Jaume Vicens Vives de Girona i de l’antiga facultat de mestres La Normal. Va tenir, a més, un paper important en la fundació del Col·legi Universitari de Girona, del qual va ser cap d’estudis entre el 1969 i el 1974 (un col·legi que va ser l’embrió de l’actual UdG). D’altra banda, el 1978 va ser nomenat delegat del Ministeri de Cultura a Girona i president de la comissió de Patrimoni Artístic. I, tal com es recull en una acurada biografia de Mirambell que va elaborar el periodista, advocat i escriptor Narcís-Jordi Aragó, va ser membre de la Comissió Provincial de Monuments de Girona, de la Comissió Gironina d’Art Sacre, del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Consell Municipal d’Educació de Girona. Paral·lelament, el 1967 se li va atorgar la Comanda de l’Orde d’Alfons X el Savi, i era acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Ciutadà il·lustre

La dilatada tasca i contribució d’Enric Mirambell van fer que rebés diverses distincions. El govern de la Generalitat de Catalunya li va donar el 2001 la medalla President Macià al mèrit al treball i, just l’any següent, l’Ajuntament de Girona li va concedir la distinció Ciutadania, com a veí i personatge il·lustre. També a escala local, va ser un dels guardonats dels premis Valvi 2015. En l’esdeveniment, celebrat el 4 de juny d’aquell any, va rebre el premi Joan Saqués i Roca per la seva trajectòria reconeguda en el camp de la preservació, conservació, difusió i restauració del patrimoni cultural i artístic a les comarques gironines.

Devoció i objectivitat

Amb una memòria prodigiosa, Mirambell consagrava les seves jornades plenament al treball. Rebia contínuament encàrrecs de conferències, publicacions... Aquesta dedicació es va traduir en una obra prolífica, ja que és autor de múltiples llibres, articles científics (com ara treballs d’investigació i miscel·lànies) i articles periodístics de divulgació històrica. Subratllava que havia tingut la sort que alguns dels seus treballs van ser recollits en llibres que ha editat l’Ajuntament, com ara Retalls de la vida gironina i Els impressors gironins del Renaixement a la Renaixença.

Una altra engrescadora etapa se li va obrir el 1987. El consistori, mitjançant un acord del ple pres per unanimitat, va decidir atorgar-li el títol de cronista oficial de la ciutat. Aquest càrrec va coincidir amb el mateix any de la seva jubilació. A títol personal, relatava que va ser una sorpresa agradable, que es va agafar amb ganes. Ho va assumir com un reconeixement a la seva dedicació a la història de Girona i com una petició per tal que seguís amb aquesta vocació. Va ser nomenat la segona setmana d’octubre, tot i que l’acte oficial es va fer el 29, dia de Sant Narcís.

Mirambell, que al llarg de la seva vida va passar hores i hores als arxius i biblioteques consultant documents, indicava que el cronista fa “una mica de periodista i una mica d’historiador”, tot i que en el seu cas deia que era “més historiador que periodista”. Assenyalava que tenia absoluta llibertat en la tria de temes i que desenvolupava la figura de cronista amb “la màxima dignitat i objectivitat”.

LES DATES

1949
Va assumir la direcció de la Biblioteca Pública de Girona, ciutat on Mirambell va néixer el juliol del 1922.

LES FRASES

Deixa una obra amb empremta a la ciutat. La Casa de Cultura i l’Arxiu Històric són una mostra de l’aportació
Joaquim Nadal
hISTORIADOR I exalcalde de girona
Llegia atentament els seus articles referents a la Girona del segle XX: aprenentatge constant i nostàlgia
Lluc Salellas
regidor de l’ajuntament de girona
2001
El govern de la Generalitat de Catalunya
li va atorgar la medalla President Macià al mèrit al treball.
Persona sàvia i afable, va tenir una intervenció decisiva en l’inici dels estudis universitaris a Girona
Mariàngela Vilallonga
consellera de cultura de la generalitat de catalunya
1987
El ple municipal de l’Ajuntament va decidir per unanimitat el seu nomenament com a cronista de la ciutat.
En un període de dificultat com el franquisme, va ser capaç de salvar-nos els documents i llibres
Joan Boadas
arxiver municipal de girona
Quan mor un cronista d’una ciutat, mor una part d’aquesta ciutat. Convertim-nos en els seus deixebles
Martí Peraferrer
actor i director del fitag
Recordaré tant el senyor Mirambell de les biblioteques i la història local com el que gaudia dels seus fills i nets
Carme Renedo
directora dels serveis territorials de cultura
Va dedicar tota la seva vida a recopilar i difondre el coneixement de la ciutat. Ens deixa un buit immens
Marta Madrenas
alcaldessa de GIRONA
Els seus treballs curosos i rigorosos són imprescindibles per al coneixement i difusió de la història de la ciutat
Sílvia Planas Marcé
Directora del museu d’història de girona
Vaig tenir la sort de tenir-lo de professor d’història. Era discret, intel·ligent i atent. Ha fet història a Girona
Guillem Terribas
llibreter i activista cultural

Plasmar la memòria

Representants del món social, cultural, polític i econòmic gironí van traslladar ahir el seu condol per la pèrdua d’Enric Mirambell, de qui tothom va posar en relleu l’estima i el treball valuós cap a la ciutat de Girona. Entre els nombrosos missatges, hi havia el de la Cambra de Comerç, que va destacar que amb la seva mort “se’n va una part de la memòria” de la capital gironina. També es van expressar unes sentides paraules des de la Xarxa de Biblioteques de Girona, que va descriure Mirambell com “una gran persona, senzilla, propera i molt estimada per tothom”. La cerimònia de comiat se celebrarà avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.