Sense el seu batec
Mor als 76 anys el cantautor, pintor, poeta i cineasta Luis Eduardo Aute, autor de cançons emblemàtiques com ara ‘Al alba’, ‘Rosas en el mar’ i ‘Las cuatro y diez’
“Era el més humil dels més grans”, diu Joan Isaac d’Aute, que va col·laborar en tres discos seus
“L’Eduardo era el més humil dels més grans.” El cantautor català Joan Isaac, que va mantenir-hi una amistat de més de 40 anys i va col·laborar-hi en tres discos, resumia així, ahir a la tarda, dues de les nombroses virtuts del cantautor, poeta, pintor i cineasta Luis Eduardo Aute, mort en un hospital de Madrid a les 11.30 h del matí d’ahir. Efe citava fonts familiars per confirmar la mort i informava que aquestes mateixes fonts no sabien si el decés tenia cap relació amb el coronavirus. L’autor de cançons emblemàtiques com ara La belleza , Al alba , Rosas en el mar , Una de dos , Las cuatro y diez i Sin tu latido estava retirat dels escenaris des que, el 2016, va patir un greu infart que el va mantenir dos mesos en coma. Després de diverses estades en hospitals, entre què un de cubà, Aute s’estava a casa, cuidat per la seva família. No se sap quan es farà la cerimònia de comiat, per les restriccions imposades pel coronavirus, encara que no sigui la causa de la mort.
El cantant estava considerat una de les grans figures de la cançó en llengua castellana, al costat de Serrat, Sabina i Ibáñez. El desembre del 2015, va celebrar el mig segle als escenaris amb un multitudinari recital a Mèxic i amb la publicació d’un poemari que repassava tota la seva trajectòria amb el títol Sexto animal (Espasa). Quan va patir l’infart, Aute va haver d’anul·lar la gira de celebració del mig segle de carrera per Amèrica Llatina. Amb motiu del seu 75è aniversari, el desembre del 2018, companys com ara Sabina, Serrat, Ana Belén, Silvio Rodríguez, José Mercé i Miguel Poveda li van organitzar un concert d’homenatge i per donar-li ànims en la seva recuperació.
Reaccions
Les reaccions de gent del món de la música, la cultura, la política i altres àmbits es van succeir al llarg del migdia i la tarda d’ahir. Maria del Mar Bonet va piular a Twitter: “Et trobaré molt a faltar, Aute. Sempre et sentiré al meu costat.” Lluís Llach el va definir en un tuit com “un dels grans” i va expressar “tota l’admiració” per ell. Marina Rossell, també a Twitter, el definia “tan personal, tan afectuós, tan únic” i deia: “Serà impossible oblidar-te, Aute.”
Nascut a Manila el 1943, fill de pare català i de mare filipina d’ascendència espanyola, Aute es va traslladar als 11 anys amb la família a Madrid. Casat des del 1968 amb Marichu Rosado, amb qui tenia tres fills, es va iniciar musicalment com a guitarrista dels grups Els Tigres, Els Pekeniques i Los Sonor. Amb 17 anys, va debutar com a cantautor en el programa de TVE Salto a la fama. Amb 23 anys, Aute es va decidir a entrar a l’estudi de gravació tot i que amb la condició de no fer concerts ni promoció, per poder tenir temps de seguir pintant. El seu primer àlbum es va titular Diálogos de Rodrigo y Jimena i va incloure cançons com ara Rosas en el mar i Aleluya nº 1, que ja havia fet populars prèviament Massiel. Va ser l’inici d’un període musical prolífic i de gran creativitat, amb deu discos entre el 1968 i el 1979, entre què hi ha Albanta, que incloïa el cèlebre tema Al alba, una denúncia dels últims afusellaments del franquisme que va esdevenir un himne de protesta de gran popularitat. El, 1983 va publicar un doble àlbum, Entre amigos, un recull dels seus èxits amb col·laboracions de Serrat, Silvio Rodríguez, Pablo Milanés... que va augmentar la seva popularitat com a cantautor.
Joan Isaac explicava ahir a aquest diari que, en la seva opinió, “la seva gran aportació al món de la cançó d’autor ha estat la seva militància absoluta per la bellesa i les cançons ben fetes”. “És un home que sempre ha estat al marge de modes i capelletes, que ha seguit la seva trajectòria tossudament, dins i fora dels escenaris.”
En paral·lel a una discografia que no va deixar mai de créixer (33 discos en total, l’últim, El niño que miraba el mar, editat el 2012), Aute va desenvolupar una fructífera carrera com a pintor, poeta i, ocasionalment, cineasta. Va debutar com a meritori de l’ajudant de direcció de Joseph L. Mankiewicz en el rodatge de Cleopatra a París, el 1963, època en què va conèixer els grans cantautors francesos que el van influir decisivament. Era autor d’un llargmetratge animat Un perro llamdo Dolor i de bandes sonores per a Jaime Chávarri, Luis García Berlanga o Fernando Fernán Gómez.
Va ser una mena d’home del Renaixement de l’últim terç del segle XX i primers anys del segle XXI. Amb tot, Joan Isaac, molt afectat per la seva mort ahir, deia: “La música ha perdut molt, però la humanitat ha perdut molt més, ha perdut un ésser humà increïble, generós, amic dels seus amics, senzill... L’Eduardo era un referent per a molta gent. La seva manera de ser com a ésser humà va ser més important que el seu gran valor com a artista.”
