Art

ANNA CAPELLA

DIRECTORA DEL MUSEU DE MATARÓ

“El teu museu local és un producte quilòmetre 0”

Com serà la tornada als museus? Amb Anna Capella (Girona, 1964) parlem d’aquest esperat dia, ple d’incerteses i neguits però també de nous projectes i un entusiasme renovat

Què és el que més li pre­o­cupa de quan torni la nor­ma­li­tat als museus?
Que ja no sigui la nor­ma­li­tat d’abans a nivell pres­su­pos­tari. Amb el pres­su­post pre­vist pot­ser ho sos­tin­drem. Amb el pres­su­post reta­llat serà molt més difícil i farem mal. Pri­mer, als nos­tres col·labo­ra­dors més direc­tes, just a aquells que tot i fer ser­veis essen­ci­als (tas­ques de recerca, docu­men­tació, res­tau­ració, o com a infor­ma­dors i edu­ca­dors) fa anys que van que­dar fora del sis­tema estruc­tu­ral i ara tre­ba­llen per lici­tació o com a autònoms més des­pro­te­gits. De retruc, per­ju­di­ca­rem els usu­a­ris, perquè se’ls redui­ran les pos­si­bi­li­tats d’acces­si­bi­li­tat de con­tin­guts i oferta cul­tu­ral.
Quin ha de ser el mis­satge de la reo­ber­tura?
Podem ser el nivell 0 del retorn a la nor­ma­li­tat. Les per­so­nes esta­ran satu­ra­des de pan­ta­lles i als museus i llocs patri­mo­ni­als els ofe­ri­rem direc­tes i pro­pos­tes 3D analògiques. Segur que ho agrai­ran. Quan pas­se­ges per les sales d’un museu, sem­pre fas de flâneur, reculls idees, orde­nes pen­sa­ments, afa­vo­rei­xes la teva ves­sant cre­a­tiva, t’enri­quei­xes d’espe­rit. Qui és el valent que diu que això no li passa? Volem o no una soci­e­tat lliure i amb pen­sa­ment crític? Som-hi, doncs. Pel que fa a l’apli­cació de mesu­res, alte­ra­ci­ons dels cir­cuits i con­trol dels visi­tants, més pro­pos­tes d’acti­vi­tats a la carta, segur que ho podrem cana­lit­zar de mol­tes mane­res per arri­bar igual­ment als usu­a­ris pre­sen­ci­als i amb un bon acom­pa­nya­ment. Nosal­tres tenim les noves expo­si­ci­ons en dansa. El pri­mer que podrem veure, a Can Marfà, és Mataró: de Man­cos a Djem­be­reng. Pai­satge sonor d’una ciu­tat, sobre la sono­ri­tat fes­tiva i de vida quo­ti­di­ana de la nos­tra ciu­tat plu­ral que, just després del con­fi­na­ment i amb mol­tes de les seves rever­be­ra­ci­ons acústi­ques segres­ta­des durant set­ma­nes, l’escol­ta­rem des d’una altra pers­pec­tiva.
Hi ha el perill real que els museus es tor­nin més eli­tis­tes?
No. Si ho fem bé, ens tor­na­rem més essen­ci­als. Aquest és el canvi de model que hauríem d’acon­se­guir. El teu museu local és un pro­ducte quilòmetre 0, com qual­se­vol altre espai públic de la teva ciu­tat, ple d’estímuls cul­tu­rals i moti­va­dors.
Els museus han reforçat els seus con­tin­guts digi­tals per alleu­ge­rir la qua­ran­tena. La vir­tu­a­li­tat afec­tarà a par­tir d’ara l’experiència directa amb l’art?
Penso que no, això ja hau­ria pas­sat fa temps. De la mateixa manera que la pro­xi­mi­tat i faci­li­tat de la música enre­gis­trada no subs­ti­tu­eix les ganes d’anar a un con­cert en directe. És enco­rat­ja­dor, aquests dies, veure com es fomen­ten tota mena d’ini­ci­a­ti­ves. I s’acosta el Dia Inter­na­ci­o­nal dels Museus (18 de maig), que també es pre­fi­gura molt actiu. Per­ta­nyem a un col·lec­tiu pro­fes­si­o­nal depri­mit però molt valent.
Són sufi­ci­ents les mesu­res de les admi­nis­tra­ci­ons per aju­dar el tei­xit museístic?
Des del sec­tor hi hem estat molt al dar­rere i sem­bla que les admi­nis­tra­ci­ons s’han posat les piles. Caldrà vet­llar igual­ment per com es va des­gra­nant i apli­cant la lle­tra petita, que no ens per­dem en els titu­lars. Les man­can­ces de dota­ci­ons al sec­tor cul­tu­ral i patri­mo­nial són ja endèmiques. Estem a les por­tes de l’UCI. I si no es rever­teix seri­o­sa­ment, no hi haurà cap nou model per inven­tar que ho empari.
El pano­rama seria dife­rent si els polítics enten­gues­sin els bene­fi­cis intan­gi­bles de l’art i la cul­tura...
No sé per què no ens veuen sem­pre com a pri­o­ri­ta­ris si aques­tes set­ma­nes ja s’ha demos­trat que l’art i la cul­tura d’intan­gi­ble no en tenen gaire res. Si als museus acon­se­guim no ser ava­lu­ats només com a con­te­ni­dors de xifres de visi­tants, o pels likes, sinó en funció del volum de les col·lec­ci­ons que ens cal aten­dre i els recur­sos neces­sa­ris per dina­mit­zar-les, i si se’ns escolta com a espe­ci­a­lis­tes, amb els nos­tres reclams sen­sats i pos­si­bi­lis­tes que només pre­te­nen fer-nos més com­pa­ti­bles, visi­bles i comu­ni­ta­ris, ja em dona­ria per satis­feta.
Com creu que s’hau­ria d’orga­nit­zar el des­con­fi­na­ment dels museus?
Esgla­o­nat. S’han de pla­ni­fi­car mesu­res que ens per­me­tin dis­tin­gir entre l’ober­tura dels grans equi­pa­ments, amb afo­ra­ments més con­flic­tius, i la de la resta, que en rea­li­tat som majo­ria i podem ser molt més fle­xi­bles i adap­ta­bles.
I vostè, on i com porta el con­fi­na­ment?
El porto bé i, com tots, a casa. Ara segueixo més les xar­xes soci­als, la tele­visió i la ràdio local, i tinc més esto­nes per lle­gir la premsa. Molta cuina i molt jardí, els dies que no plou –està sent molt mullat aquest con­fi­na­ment o només m’ho sem­bla?–, m’ocu­pen bona part de les esto­nes lúdiques, quan convé allu­nyar-se de tanta pan­ta­lla. Els arma­ris i l’endreça en pro­fun­di­tat, que sem­pre et sotja de reüll, ho deixo pel pro­per…


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia