Hegemòniques a la Sala Gran

“Serà hegemònica”, la presència femenina a la Sala Gran del TNC, va dir contundent ahir el director artístic, Xavier Albertí. Serà la seva darrera temporada, i la seva darrera direcció a la Sala Gran serà d’una autora catalana contemporània. Per primer cop en tota la història. S’ambientarà en els anys trenta i el teatre musical de l’època. La temporada que es presentarà un cop es doni el vistiplau del consell d’administració tindrà 27 espectacles, 9 produccions pròpies, 10 coproduccions amb companyies i 8 peces convidades. Es contractaran 340 professionals, 170 d’ells intèrprets.

En la temporada 2020/21, s’ajuntarà l’Epicentre Pioneres (que va quedar escapçat el mes de març) amb més funcions de Solitud i tota la programació paral·lela amb el teatre musical dels anys vint i trenta del Paral·lel. La temporada obrirà a la Sala Gran (entre finals de setembre i principis d’octubre) amb Decameró, per commemorar els 50 anys de la pel·lícula de Pasolini (el 2022 serà també el centenari del director italià). S’han encarregat 10 monòlegs a 10 perfils molt diferents i d’abast local i internacional (des de Narcís Comadira, Perejaume i Najat El Hachmi fins a Dimitris Dimitriadis i Davide Carnevali) i que hi inclouran fragments de Benet i Jornet. La peça parteix de Giovanni Boccaccio, que va escriure com a reacció a la pesta negra de 1348 que assotava Europa. Una apocalipsi que va rellegir Pasolini en forma de consumisme i que avui és un mirall de la Covid-19 actual, com a canvi de paradigma de relació social. La producció estarà quatre setmanes a la Sala Gran. El següent títol, ja de cara al mes de desembre, es podria assajar i realitzar en una fase molt menys exigent, segons calcula Albertí després de parlar amb representants de les Escenes Nacionals franceses.

El TNC ha decidit que la seva activitat es reduiria a debats a través de videoconferències i a donar accés a baixar-se llibres editats per Proa a través del seu web. Alberí qualifica de “miracle” que, durant aquest temps, hi hagi hagut 134.195 visites i fins a 28.463 descàrregues d’alguns de la seixantena de títols que han posat a disposició del públic. Van decidir que no penjarien espectacles en vídeo perquè no tenia la qualitat suficient i perquè podia generar friccions amb els actors si aquests no donaven abans el dret a visionar-los. Ha estat la decisió presa també arran de les possibilitats contractuals, que són “complexes i diferents d’institucions privades o fundacions i que tenen un marge de maniobra més gran”. Albertí admet que, des que va accedir al TNC, va intentar convertir la societat anònima en una fundació per poder tenir més marge de maniobra. Però va coincidir amb l’època en què hi havia denúncies contínues per corrupció sota la figura de les fundacions i l’estament polític ni va voler sentir-ne a parlar. La directora executiva, Mònica Campos, aclareix que la figura de fundació beneficiaria les empreses que són mecenes però que, igualment, com a sector públic haurien de regir-se per la nova llei de contractes, que és molt feixuga (en un àmbit com l’artístic), però que cal veure-hi la necessitat que sigui viable per garantir la transparència dels estaments públics. En aquest sentit, han pogut fer molt poc sense tenir capacitat de contractació, per exemple. Fins al punt d’haver de deixar sense signar la producció d’Es rifa un home, com ja va avançar aquest diari . Ara, en principi, la lectura es realitzarà i l’equip podrà cobrar les feines prèvies a tot assaig que, legalment, no van quedar demostrades.

El TNC vol obrir tots els canals possibles i, per exemple, es parla que hi puguin tenir cabuda dues produccions del Grec i també actuacions del Cruïlla d’emergència. També podria tornar el jardí com a espai d’espectacles. Per a la temporada vinent, hi haurà produccions internacionals de circ i dansa (sempre si les condicions sanitàries són viables). De totes maneres, el TNC ha fet un esforç per reduir la despesa en construcció d’escenografia per poder aportar el màxim a la contractació d’artistes. Quant a autories, en les 27 obres (una xifra similar a les darreres temporades d’Albertí), n’hi haurà 12 d’autoria femenina, 11 de masculina i quatre de mixtes. Pel que fa a direccions, 11 de femenines, 13 direccions masculines i tres de mixtes. L’any passat el TNC va lluir programació paritària, tot i que la visibilitat era molt diferent (computava igual una direcció a la Sala Gran que una de les tres lectures dramatitzades al MNAC, només per a abonats). Ara, amb aquesta direcció “hegemònica” a la Sala Gran de veus femenines, hauria de quedar més compensada.

Les xifres del TNC d’aquesta temporada eren idíl·liques: 84% d’ocupació, rècord d’abonats (5.503) i 75.312 espectadors fins a l’11 de març. El tancament obligat suposarà una pèrdua d’uns 2 milions d’euros i s’han deixat de fer 119 funcions previstes. També s’han anul·lat totes les activitats paral·leles.