Art

Cassandra crida

La Fundació Miró obre finalment avui, tres mesos després, l’exposició de l’artista Nalini Malani

L’artista índia Nalini Malani, premi Joan Miró 2019, va agafar un dels últims avions que van sortir de Barcelona amb l’alè de la Covid-19 al clatell. Enrere deixava l’exposició, muntada fins a l’últim detall, que produeixen els impulsors del guardó, la Fundació la Caixa i la Fundació Miró. Ni tan sols es va poder inaugurar. El maleït virus va imposar la foscor més absoluta a aquella presentació tan meticulosa de la seva trajectòria artística de mig segle, inèdita a l’Estat espanyol. Ho deixava tot enrere, incloent-hi un crit que ara, en aquest estrany retorn a la normalitat, sembla més fort i tot. És el crit de Cassandra.

Cassandra, filla de Príam, el rei de Troia, tenia el do de la profecia, però Apol·lo, el seu assetjador, la va castigar: cap de les seves advertències dels horrors que s’acostaven serien ateses per ningú. El seu crit s’adreça ara, ara sí, als visitants de l’exposició No em sents, que per fi ha pogut sortir del seu ostracisme. Avui s’obre a la Fundació Miró. La institució de Montjuïc es va retrobar amb el públic la setmana passada, camuflada en la natura que s’ha desbocat aquest trimestre de paràlisi. Mig miler de fidels ciutadans li van fer costat. En la nova etapa postcoronavirus, el temple mironià només obrirà els divendres, els dissabtes i els diumenges d’11 a 19 h. El motiu són els 3,4 milions d’euros de pèrdues que li ha generat aquesta crisi.

Avui és un gran dia per anar-hi. Per sentir el crit de Cassandra, que és “el crit dels artistes” que, com Malani, fa temps que advoquen per una altra relació entre humans, i d’aquests amb la resta de formes de vida del planeta. I una altra relació amb el propi planeta que ens allotja a tots, exclama Martina Millà, la comissària i cap d’exposicions de la Miró. Què és el coronavirus sinó una conseqüència del maltractament al qual hem sotmès la Terra, reflexionava ahir Malani via streaming des d’Àmsterdam, on continua confinada per problemes de visats. “Aquesta pandèmia ens obliga a repensar el món”.

Art de denúncia, i bell

A les sales de la Miró, Malani s’expressa amb unes obres que, tot i la seva crua violència, tot i supurar tant dolor i tanta injustícia, la que infligeix el fort al feble, no derroten l’ànim: el carreguen de raons per agafar una nova consciència. Potser perquè es pot fer un art de denúncia sense renunciar a la bellesa. I sense acotar-la a una única disciplina. El crit de Cassandra, en nom de tantes dones i tants éssers oprimits i marginats, emana d’una instal·lació de teatre d’ombres. Hi escoltem la veu en off d’una actriu que llegeix la novel·la que l’escriptora alemanya Christa Wolf va dedicar a la princesa troiana. També apareix en una sèrie de pintures que Malani executa al dors d’un suport de metacrilat. És a dir, que pinta al revés. El cinema experimental té molt pes en el seu treball, però és que també en té el dibuix mural, de naturalesa efímera. Tots els grafits de carbonet que va deixar fets a les parets de la Miró seran esborrats quan acabi l’exposició (a finals de novembre), incloent-hi les paraules dels poetes i dels pensadors (la gran majoria dones) que els acompanyen, com aquestes de Hannah Arendt: “Estar vius vol dir viure en un món que ja existia abans de la nostra arribada i que sobreviurà després de la nostra sortida.”

Nascuda el 1946 en una Índia que esgotava els seus dies com a colònia britànica, però que alhora estava a punt de partir-se en dos països salvatgement enfrontats, Malani es va iniciar a Bombai il·lustrant llibres d’anatomia mentre el seu pare acabava de decidir si li donava permís per ser artista. I així va ser. Va viatjar al París amb ressaca del Maig del 68 i a la Nova York de les pioneres de l’art feminista. A Occident no es va sentir en una galàxia llunyana. Al cap i a la fi, els mites de l’antiga Grècia són sorprenentment semblants als poemes èpics indis. I va arribar a l’única conclusió possible: que el món és un i que el crit de Cassandra és universal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona