Cinema

Vides errants i ànimes bessones

Un pare i la filla protagonitzen ‘La cinta de Álex’, el debut d’Irene Zoe Alameda

“Em vaig ena­mo­rar del lloc, de la llum”, diu de Jai­sal­mer l’escrip­tora i cine­asta Irene Zoe Ala­meda (Madrid, 1974), pro­fes­sora de lite­ra­tura com­pa­rada als Estats Units. Fa més d’una dècada va rebre l’encàrrec de fer un docu­men­tal sobre l’ano­me­nada Ciu­tat Dau­rada, al Rajast­han (l’Índia), i va que­dar fas­ci­nada pel lloc i el país. L’atzar ha vol­gut que l’Índia sigui l’esce­nari prin­ci­pal de La cinta de Álex, i que el seu pri­mer llarg­me­tratge sigui el pri­mer film espa­nyol que s’estrena després de la pandèmia, avui mateix.

“La pro­posta és estra­nya –ens explica des de Nova York, con­fi­nada, després de fer una classe en línia–. Vaig haver de tro­bar pro­duc­tors molt estranys per tirar-la enda­vant, gent que, en el fons, té una vida sem­blant a la meva, una mica errant, que ha vis­cut en molts països i cons­tant­ment ha d’apren­dre altres tra­di­ci­ons i codis cul­tu­rals.”

Pro­ta­go­nit­zada per Fer­nando Gil i Rocío Yan­guas, pare i filla en la ficció, relata la història d’Álex, un home que ha pas­sat deu anys a la presó per fal­ses acu­sa­ci­ons de ter­ro­risme giha­dista i intenta refer la relació amb la seva filla ado­les­cent en un acci­den­tat viatge de nego­cis per l’Índia. La cine­asta creu que la seva experiència vital es nota en la seva obra: “Tots els meus per­so­nat­ges van d’un lloc a l’altre, no se sen­ten d’un lloc i són molt adap­ta­tius, però molt sols i aïllats, els costa comu­ni­car-se.”Creu que “cada vegada hi ha més gent així, que viatja, amb una experiència cos­mo­po­lita, i això està reflec­tit a la pel·lícula”, i que vivim entre for­ces con­tra­dictòries. “Tenim molts pre­ju­di­cis en cor­rents con­tra­po­sats: per una banda ens fan pen­sar que els altres són dife­rents, o fins i tot peri­llo­sos, i per l’altra, ens volem comu­ni­car amb tot el món i ens ado­nem que tots som iguals.”Irene Zoe Ala­meda es va doc­to­rar en lite­ra­tura com­pa­rada per la Uni­ver­si­tat de Colum­bia. La seva tesi doc­to­ral estu­di­ava la pica­resca espa­nyola i com es va escam­par per tot Europa: “Cada país la va adap­tar, però en el fons esta­ven expli­cant la mateixa novel·la. Amb les novel·les de post­guerra espa­nyo­les i ale­ma­nyes passa el mateix, gai­rebé són idènti­ques. Pot­ser és això que m’ha por­tat a crear aquests per­so­nat­ges-mirall, un pare i una filla, en dues cul­tu­res dife­rents, i aquests per­so­nat­ges feme­nins tan forts en dife­rents països.” La cine­asta defi­neix La cinta de Álex com “una pel·lícula d’acció, però sobre­tot és un drama fami­liar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia