“Les addiccions són a tot arreu”

Un text autobiogràfic sobre la dependència de les drogues sona, d’entrada, com una teràpia, amb uns passatges redactats dolorosos i carregats de culpa. Certament, a Èxit (Angle Editorial), un joc de paraules que uneix la idea de la fama i també de la porta d’emergència, de sortida en un laberint de malson, Roger Pera destil·la i pren consciència de les conseqüències que ha patit el seu entorn davant de la seva fragilitat, però ho fa amb aquell somriure maliciós, de rebel sense causa i càndid del Roger que no podia recuperar fins ara, que alleugereix la lectura. La llum sembla que il·lumini més, a mesura que s’és més endins d’una cova.

L’actor Roger Pera reivindica el llibre perquè és necessari parlar de les addiccions, “volia parlar d’això perquè és tot massa tabú i les addiccions estan a l’ordre del dia”. Sigui la droga, el joc o la prostitució. La societat s’ha entestat a evitar-ho, a dissimular-ho. Per una altra banda, defineix els addictes, sense compassió, amb una autoestima baixa i molta autoexigència, que els descavalca.

Pera no l’ha escrit fins ara, que se sap recuperat. Arrenca amb la declaració del director i amic Ricard Reguant als espectadors del 25 de gener del 2014 que no hi hauria funció de Germans de sang perquè el protagonista, Roger Pera, no s’hi havia presentat! I no ho va fer, simplement, com escriu Pera en les primeres pàgines del llibre perquè era a casa, sol, tancat, espantat, “ionqui perdut”. Tot i que havia sortit d’un tractament per desenganxar-se de la cocaïna, no havia fet net perquè només havia recuperat el perdó dels pares, de la professió, del públic però no de si mateix.

Roger Pera va debutar amb 9 anys al teatre i ha tingut una carrera fulgurant també en la televisió i en el doblatge. Amb una competència divertida amb el seu pare, Joan Pera (amb qui ha compartit una sèrie de televisió i, ara, uns curts durant la pandèmia: Els Peraconfitats). Abans, necessitava carregar-se de feina per sentir-se viu. Ara reclama un moment per avorrir-se i procura no intensificar gaire la feina. Tot i que en la carrera d’artista és necessari jugar amb diverses cartes per no quedar-se arraconat. Reconeix que “actuar és fàcil, és jugar”, però que és molt complex gestionar les temporades sense feina: “no saps què no has fet bé”. Confia, en breu, tornar amb la comèdia Orgasmos i, potser, aixecar de nou La vampira del Raval. L’aventura d’escriptor l’ha sorprès perquè aquest llibre (que no s’ha arribat a presentar formalment per culpa de la pandèmia i que aspira a ser un reclam per a la diada del llibre del 23 de juliol)) ha rebut comentaris elogiosos i ha pujat força entre els més venuts aquestes dies de confinament.