Arts escèniques

Mor l’actriu Carme Contreras, als 87 anys

El dramaturg i doblador Roger Peña Carulla va anunciar ahir per Twitter la mort de l’actriu Carme Contreras per demanda de la família. A la tarda explicava a aquest diari que la relació de les dues actrius (Contreras i Montserrat Carulla, la mare de Roger Peña) ha fet que s’hagi mantingut una forta relació entre les dues famílies. Les dues matriarques feien d’avis compartits, per a tots els nets, exemplificava Peña. En l’homenatge que es va fer a Contreras el 2011, Carulla hi va tenir un paper destacat. A més, Roger Peña hi havia coincidit sovint en doblatges.

Contreras (pregonera de Vilassar de Mar el 2003), que va debutar al teatre amb La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra, el 1954 al Romea, va acomiadar-se de l’escena amb la comèdia Salvem les balenes... i el meu matrimoni, què? al Versus, el 2010. Nascuda a Saragossa el 1932, va treballar durant dècades fent teatre, cinema i doblatge, posant veu a personatges cèlebres com ara l’extraterrestre ET o la Marge dels Simpson, en la versió catalana. A la televisió es va fer popular pel paper de la farmacèutica Roser a El cor de la ciutat. També havia intervingut en altres sèries com ara Estació d’enllaç, Majoria absoluta, o Serrallonga.

Al cinema, va treballar amb el director Luis García Berlanga (Plácido, 1961), amb Eloy de la Iglesia (El pico, 1983) i amb Josep Antoni Salgot (Mater amatísima, 1980). Pel que fa al doblatge, era la veu de nombroses actrius, com ara Bette Davis (Sigue soñando), Divine(Hairspray), Irma Hall (Collaterall), Ann Ramsey (Els Goonies), o Susan Willis (Mystic River).

A l’escenari, va treballar en moltíssims equips i direccions. Amb Ricard Salvat, en peces com ara Ligazón (de Valle Inclán, 1972, al Teatre Moratín, l’actual Luz de Gas); Galatea (de J.M. de Sagarra, 1972, al Moratín), o Les bacants (d’Eurípides, 1980, al Grec). També va estrenar el Berenàveu a les fosques, Josep M. Benet i Jornet, el 1973, al Teatre Capsa. O, amb la Nova Companyia de Barcelona, va participar a Nit de reis (1968), sota la direcció de Ventura Pons al Romea. Contreras també va participar el 1964 en la versió de teatre en català de TVE a Catalunya amb la peça amb què havia debutat: La ferida lluminosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA