Cinema

Un món únic dins cadascú

‘El meu germà persegueix dinosaures’ és l’adaptació d’un llibre d’èxit que parla de la joventut i la síndrome de Down

Els vídeos virals són un recurs per­fecte per fer un gir de guió que s’han uti­lit­zat diver­ses vega­des per aca­bar una pel·lícula. Però en el cas de Gia­como Maz­za­riol, el vídeo viral Una sem­plice inter­vista va ser l’inici d’una història que no para de créixer: va escriure el lli­bre El meu germà per­se­gueix dino­sau­res (edi­tat per Nube de Tinta en català), un èxit de ven­des en diver­sos idi­o­mes, i se n’ha fet una pel·lícula amb copro­ducció cata­lana que va gua­nyar el guardó de la Joven­tut dels pre­mis del Cinema Euro­peu.

El film arriba avui als cine­mes després de pas­sar pel Bcn Film Fest, que ens va donar l’opor­tu­ni­tat de par­lar amb l’autor del lli­bre, Gia­como Maz­za­riol, i el direc­tor de la pel·lícula, Ste­fano Cipani. Narra la història d’un jove, Davide, que forma part d’una caòtica i entra­nya­ble família ita­li­ana. El seu germà petit, Gio, té síndrome de Down, i quan Davide arriba a l’ado­lescència se n’aver­go­nyeix i n’amaga l’existència.

Reve­lar mons inte­ri­ors

Al vídeo viral de Gia­como Maz­za­riol s’afirma que hi ha un món únic dins de cadascú. La feina dels escrip­tors, dels cine­as­tes, és reve­lar-lo. El direc­tor diu que “és com si tin­gues­sis un mar­tell amb la mà i comen­ces­sis a escul­pir, a donar forma a una cosa nova”. Maz­za­riol des­taca que el repte “és plas­mar una figura que tin­gui diver­ses cares”. “El cine­asta té la funció de fer ballar aques­tes for­mes, d’empa­tit­zar amb els per­so­nat­ges. Per a mi, el cinema és l’art de viure quel­com nou.”

Rea­li­tat i ficció

“La pel·lícula s’ins­pira en el lli­bre, que no deixa de ser una novel·la –explica Gia­como Maz­za­riol–. N’he par­lat tant que gai­rebé l’he aca­bat con­fo­nent amb la meva pròpia vida. Està estruc­tu­rat perquè la trama fun­ci­oni, però no va ser ben bé així, la meva vida. És difícil fer una dis­tinció clara, qua­tre anys després d’escriure vaig aju­dar amb el guió, i men­tres­tant, el meu germà havia pro­ta­go­nit­zat altres anècdo­tes que vam incor­po­rar al guió. La vida con­ti­nua enda­vant, és un lli­bre que es podria con­ti­nuar escri­vint. M’agra­da­ria afe­gir-hi totes les coses noves que li pas­sen al Gio.”, declara.

Gia­como Maz­za­riol no tenia intenció d’escriure el lli­bre, però el van aca­bar con­ven­cent: “És el que em va pas­sar a mi, sim­ple­ment tenia una història per expli­car i ho vaig fer. L’edi­to­rial em va insis­tir perquè l’escrivís. Per a mi no era impor­tant, era una història quo­ti­di­ana, de la meva vida.”El direc­tor, Ste­fano Cipani, asse­gura que “el lli­bre i la història eren tan potents que, en publi­car-se, cinc pro­duc­tors de Roma en van voler fer una pel·lícula.” En el pro­jecte hi ha par­ti­ci­pat la pro­duc­tora cata­lana Neo Art. “Ja havien col·labo­rat amb diver­sos pro­jec­tes amb Paco [la prin­ci­pal pro­duc­tora ita­li­ana]. Antònia Nava es va ena­mo­rar del guió, totes les per­so­nes que entra­ven en con­tacte amb la pel·lícula s’apas­si­o­na­ven, i es va impli­car en el pro­jecte. I Rossy de Palma va donar color a la nos­tra pel·lícula.” L’actriu mallor­quina inter­preta la tieta del jove pro­ta­go­nista, Davide, una dona diver­tida i plena d’ener­gia que toca en un grup de música, com va fer Rossy de Palma als anys vui­tanta amb Peor Impo­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.