El dia de la llibreria com a oasi

Canvi d’escenari

Fotògraf i redactor, emulant matusserament Audrey Hepburn i Gregory Peck a Vacançes a Roma, vam començar, en moto, la ruta de llibreries en una Barcelona calorosa. La primera parada va ser a Ona. Allà, Montse Úbeda –que avui ha estat intervinguda i que desitgem que es recuperi tan ràpid com Marc Márquez–, es va confessar devota de Carles Puigdemont, davant una veritable muntanya d’exemplars del llibre M’explico, de Xevi Xirgo.

Poc abans que es generés un cert rebombori amb l’arriba de Jordi Cuixart, vam poder contemplar l’estesa de llibres ja dedicats per tot d’autors. Alguns hi feien dibuixos, com ara Rocío Bonilla; d’altres només signaven, com per exemple Eva Baltasar; d’altres, totes les dedicatòries iguals, però llargues, com ara Calpena; d’altres, iguals i curtes, com per exemple Antoni Bassas; d’altres, el dibuixet d’una muntanya, com ara Irene Solà... Per tant, els lectors podien triar el llibre i la dedicatòria que els vingués de gust. Mentre n’hi hagués.

Encara a Ona, en un racó, Txell Feixas anava signant amb discreció el seu combatiu Dones valentes. Que un autor et signés un exemplar en calent, personalitzat, depenia de l’atzar de coincidir-hi allà on fos. I això va fer aquest redactor amb la reportera especialitzada en l’Orient Mitjà. Cosa a la qual ella va respondre agraïda.

A Laie hi havia poca afluència de compradors i els llibres presignats estaven a diferents prestatges, amb una etiqueta a la portada que indicava aquesta circumstància.

Mentrestant, l’ambient pel carrer era el d’un dijous normal, no es veia ningú amb roses o llibres a la mà. El moviment humà, en alguns moments molt animat, fins al punt d’haver de tancar portes per no superar l’aforament permès, era a les llibreries, que es van convertir en una mena d’oasis.

Hi va haver força llibreries que van afegir una parada al carrer, com ara a La Impossible, que, a més, compartia espai amb una florista freelance. El cordó de seguretat el van manufacturar les llibreteres: “A nosaltres ens va la logística i amb quatre coses del Servei Estació vam muntar la barana”, va comentar Olga Federico.

També tenien parada al carrer la llibreria Jaimes, especialitzada en literatura francesa, i la botiga de música Audenis, just al costat. I, enganxada a totes dues, la floristeria Navarro, amb l’explosió vegetal tradicional en aquest establiment. Ahir, amb moltes roses ufanoses.

I tot i que va ser un dia del llibre en què l’atzar hi jugava fort, a Jaimes vam coincidir amb Bosch i Pradas, cosa que tornaria a passar a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, amb una parada al carrer molt ben construïda.

A la renovada Abacus d’Enric Granados, de 1.700 m² diàfans, hi havia David Nel·lo, ell sí signant de manera oficial el seu premi Sant Jordi, Les amistats traïdes. “Escriure amb ploma i la mà esquerra és força complicat”, va admetre abans d’agafar un bolígraf de quatre colors.

On també tenien, a més d’exemplars dedicats en fred, autors signant, d’un en un, era a la Documenta. “Estem contents, la veritat, en alguns moments hem hagut de tancar portes perquè hi havia el màxim de gent permès”, va explicar Eric del Arco. Al fons del local hi havia Lluís-Anton Baulenas signant Els camins de la Rut. “He parlat de la banda sonora de les novel·les i fins i tot he cantat dues cançons; un Sant Jordi diferent demana una comunicació diferent”, va afirmar Baulenas, protegit per una mampara individual. “Vaig decidir comprar-la fa dos dies”, hi va afegir Del Arco, satisfet.

Moltes més llibreries van estar actives a Barcelona: Calders, Al·lots, Gigamesh, Tòmiris, La Memòria, Caixa d’Eines, La Carbonera... Les previsions eren que a la tarda podria augmentar l’afluència de lectors i, depenent d’això, tancarien a l’hora habitual o més tard.

Les mesures sanitàries –respectades escrupolosament a tot arreu– van impedir una afluència alta constant, més per prudència que per falta de ganes. Al carrer poca cosa podia permetre endevinar que se celebrés res. Entrar en una llibreria, però, era entrar en un oasi: s’hi respiraven llibres, s’hi respirava celebració, s’hi respirava millor, tot i les mascaretes, gràcies a l’aire condicionat. I l’any vinent, si els virus ho permeten, més i millor, el 23 d’abril.