Cinema

Orange TV

Els abismes socials de l’Argentina

Fart que li entrin a robar al seu luxós totterreny, un home amb diners de Buenos Aires idea una trampa per atrapar el lladre dins del 4x4 i castigar-lo. Aquesta premissa argumental pot entrar als paràmetres del gènere fantàstic –de fet, es va presentar al Festival de Sitges–, però no ho veuen així a l’Argentina. Ho explicava justament a Sitges el seu director, Mariano Cohn: “No és que les coses estiguin tan malament, però que un home prengui una decisió així és un cas real que va tenir lloc. No va arribar als extrems de la pel·lícula, però va fer una trampa per atrapar qualsevol lladre que intentés robar-lo. Va passar a la província de Còrdova.”

Codirector amb Gastón Duprat de l’excel·lent Ciudadano ilustre, Mariano Cohn canvia de registre (amb Duprat ara només com a guionista) en aquesta incursió en el gènere del thriller. L’actor Peter Lanzani interpreta el lladre atrapat, gairebé l’únic protagonista d’aquesta pel·lícula, que ha tingut la producció catalana de Mediapro.

La pel·lícula transcorre dins del 4x4 luxós que li dona títol, però va més enllà: “A diferència d’altres pel·lícules de gent tancada, volíem que el personatge estigués atrapat, però en contacte amb la realitat, que pogués observar-la des de dins del vehicle –explica el director a El Punt Avui–. Fins i tot hi ha moments en què està més segur a dins que a fora.” Mariano Cohn creu que la pel·lícula “retrata aquesta nova realitat de gent que recull escombraries, un sensesostre amb un carretó que porta una televisió de plasma de 85 polzades... Aquest tipus de dicotomies estan a la vista a la societat argentina. És més fàcil no fer res, o mirar cap a un altre costat. És una pel·lícula que incomoda, que intenta provocar un debat. No hi ha cap pel·lícula argentina que hagi tocat el tema de la inseguretat en els últims deu o quinze anys, i com aquest problema afecta la vida de tothom, dels lladres, dels pobres i els rics”Escriure i dirigir una pel·lícula que transcorre gairebé totalment dins d’un cotxe “va ser un desafiament important, és d’una gran complexitat tècnica”. “Això ens va obligar a tenir-la molt meditada, planejada. La vam rodar cronològicament en un estudi, el carrer és un decorat.”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona