Art

Art contra Goliat

La Xarxa de Centres d’Arts Visuals afronta l’escenari postpandèmia amb un projecte de recerca que mobilitzarà una trentena de professionals del sector

El 2010, en les albors de les retallades més sagnants que ha sofert el sector cultural, el govern català va aprovar el decret que propulsava la creació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals. Al desembre, es compliran els deu anys de l’inici d’aquesta aventura compartida per vuit equipaments disseminats pel territori, minada de complicacions de diferent naturalesa. La principal, la manca de recursos humans i econòmics. Lligada a aquesta, la incomprensió política de les seves missions ha estat, i continua sent, una amenaça constant.

Haver nascut en una crisi econòmica, la que es va originar el 2008, sense haver pogut cicatritzar del tot les ferides, els ha posat en estat d’alerta davant el daltabaix provocat per la Covid-19. En un comunicat , han reivindicat el seu paper en el tauler de joc del sistema de l’art català, debilitat després d’anys de polítiques culturals erràtiques. I han reclamat un major suport per poder intensificar el seu compromís amb el teixit artístic, noquejat per la situació excepcional del coronavirus, perquè ha obligat a ajornar i fins i tot a cancel·lar infinitat de projectes. La Generalitat ha respost a la seva demanda amb una partida extraordinària de 60.000 euros per finançar un projecte de recerca que mobilitzarà una trentena de professionals de l’art amb nous encàrrecs de producció.

La prioritat dels centres d’art durant aquests mesos de paràlisi, que persisteix ara que ja tornen a estar oberts, ha estat fer costat al sector de l’art català sense desentendre’s (com han fet tants) de la seva fràgil supervivència. “Hem treballat per ser-hi més i millor, atents i oberts al canvi i a totes les possibilitats que puguem activar de manera col·lectiva, anar més junts que mai a base de compartir inquietuds i aplicar les bones pràctiques, fomentar i sostenir processos creatius amb encàrrecs professionals o enfortint i ampliant la xarxa amb altres institucions, col·lectius i entitats no sempre properes al món artístic”, explica Joana Hurtado, directora de la Fabra i Coats de Barcelona, que tot just havia inaugurat la seva nova etapa el 15 de febrer.

La quarantena, defensa Hurtado, ha posat a prova la institució, però també li ha indicat el camí per emmotllar-se a uns temps que exigiran que sigui “més receptiva i reactiva, més mal·leable, més humana, i això inclou la capacitat d’adaptar-se, equivocar-se i ser autocrítica”.

“Són temps complexos en què cal ser propositius, generar noves formes de comunitat, fer recerca, assajar, errar i tornar a assajar”, raona Cèlia del Diego, directora de la Panera de Lleida. Des del fatídic 13 de març, el centre “ha treballat per oferir continguts al públic, per repensar nous formats per les accions programades i alhora hem plantejat programació inèdita que reflexiona sobre temes d’actualitat, com les residències de gent gran o el dol sense comiat”. També ha estrenat web, però, alhora, en ple confinament, no es va voler limitar a la virtualitat i va buscar fórmules per garantir l’experiència física de l’art.

Els centres d’art no viuen d’esquena a la realitat social dels llocs en què estan inserits. I encara menys en l’escenari de pandèmia. A finals d’abril, en veure que les necessitats d’una part de la població començaven a ser greus, el Tecla Sala de l’Hospitalet va cedir part de les seves instal·lacions a una campanya de donació d’aliments de la Creu Roja. “Havia de durar tres setmanes, però hem decidit de continuar complint aquesta funció de rescat fins a finals de setembre.” I, amb convenciment, exclama el seu director, Antoni Perna, compatibilitzant-la amb les responsabilitats del centre d’art, que, subratlla, és imprescindible per procurar per un ecosistema artístic sa. “Som el que la medicina ambulatòria és a la sanitat.”

Però no tots els ajuntaments, dels quals depenen els equipaments amb, això sí, un finançament important de la Generalitat, ho tenen clar. Un canvi de color polític en la governança o el nomenament d’un nou regidor a mig mandat pot fer-ho trontollar tot. La incompetència d’una i altra administració va causar la dramàtica desaparició de Can Xalant, rehabilitat en part amb el programa Mataró Art Contemporani. “Hem sobreviscut per persistència personal”, emfasitza la seva responsable, Gisel Noè, ara il·lusionada amb l’immediat trasllat, si res ho estronca, a principis del 2021, a l’antiga presó, la primera de configuració panòptica que es va construir a l’Estat. Disposar d’una seu pròpia, i no compartida com la que tenen a Can Palauet, els obre un horitzó engrescador. “És essencial que els ajuntaments continuïn pensant que val la pena treballar per l’art contemporani. La necessitat hi és i vehiculem la demanda. No només fem exposicions. L’esforç educatiu és gran i el cert és que els públics responen. Fem miracles invisibles. En absència d’indicadors quantitatius, costa que es valori la feina que fem”, sosté Noè.

El Centre d’Art de Tarragona va ser una altra de les víctimes de la desídia d’alguns partits polítics amb l’art estigmatitzat per ser contemporani. Just ara s’ha activat el seu renaixement amb un projecte “amb més ambició d’espai i de concepte”, remarca el cap de Cultura de l’Ajuntament, Carles Figuerola. El passat dia 23, es va inaugurar un dels tres emplaçaments que tindrà, la Casa Canals, i que el salvaran de la provisionalitat que tenia fins ara al Tinglado 2 del Port. Els pròxims mesos s’hi afegiran el Mercat del Fòrum i el magatzem 6 de la Tabacalera. A més, és a punt de convocar-se el concurs públic per a la direcció artística.

També es llançarà aviat la convocatòria oberta per substituir Carme Sais al Bòlit de Girona. Sais ha conduït el centre durant vuit anys i deixa un missatge per al demà d’aquests equipaments: “Han de donar valor, més que mai, als artistes del territori i generar nous espais de llibertat i risc creatiu. També convindria que reforcin el seu compromís, la seva funció social, educativa i moral, treballant per fer possible un futur més sostenible i just. Han d’excel·lir en transparència i han d’obrir-se més a la participació efectiva d’artistes, comissaris i públic. I cal que estableixin una major connexió amb la comunitat i el context pròxim, treballant més en l’espai públic.”

Tampoc sembla (no hauria) que es demori gaire més el concurs per cobrir la direcció de l’ACVic. Ni tampoc el concurs que ha de resoldre’n la seva gestió, que ha portat fins ara l’associació H. El maig de l’any passat va vèncer el contracte. Anton Granero capitaneja el centre en aquest període de transició, que no d’adormiment. Res s’ha aturat, diu.

Granero destaca la cooperació i l’empatia com a fortaleses de la xarxa. Les relacions són fluïdes, i els projectes comuns, la prova més evident del potencial de vertebració del territori que tenen els centres d’art, i que encara es podria explotar molt més. És el repte que persegueix el nou decret aprovat pel govern aquest juny, segons el qual la Xarxa de Centres d’Arts Visuals passa a integrar-se, sense perdre la seva identitat, en el Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals. El Macba serà el seu museu de capçalera.

Més enllà de Barcelona

Catalunya ni comença ni s’acaba a Barcelona, i la seva escena artística, tampoc. “Potser una de les coses que més patim és la invisibilitat de les nostres propostes als mitjans de comunicació”, queixa que fa Granero en nom de tots. A Lo Pati, el centre d’art de referència de les Terres de l’Ebre, el territori més infradotat d’equipaments, inclosos els culturals, ho saben més bé que ningú. Però el desert només existeix en les ments dels que ignoren la feina que ve fent. La creació de Lo Pati ha contribuït a dinamitzar l'activitat cultural de les comarques ebrenques, revela la seva directora Aida Boix, que de sempre, però més a partir de la pandèmia, s’ha arremangat per “reivindicar la importància dels processos curatorials, d’investigació i de producció”. El programa de residències d’artistes Baladre, que ja han reactivat, és un dels seus tresors per insistir en aquesta línia de treball.

I què hi podem anar a veure, o hi veurem aviat, als centres d’art?

Fabra i Coats (Barcelona)

(A l’agost, tancat). ‘Succeeix cada dia’, de Jordi Mitjà. ‘La biblioteca infinita’, de Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer. (Ambdues, fins al 27 de setembre).

Bòlit (Girona)

‘El món serà Tlön’, a cura de Jordi Antas (fins al 23 d’agost). ‘Un inganno tira l’altro’, d’Anna Vilamú i Albert Gironès (fins l’11 d’octubre). ‘Diàlegs: pintura, música i patrimoni a Santa Maria de Vilabertran’, artistes seleccionats: Nei Albertí i Alex Pallí (fins al 20 de setembre).

La Panera (Lleida)

‘Ona’, de Sergio Prego. ‘Safe safe the pulse of the house beat softly’, d’Alex Reynolds. ‘941444 (Bielbooks)’. ‘Damunt d’aquest caos construiré la meva casa’, de Democracia. (Les quatre propostes, fins al 16 d’agost). ‘Línies vermelles. La censura a la col·lecció de Tatxo Benet’ (del 26 de setembre al 10 de gener).

CA Tarragona

‘Mai és massa’, d’Àngel Pomerol (fins al 30 de setembre).

Tecla Sala (l’Hospitalet)

‘Home sweet home’, del TPK (fins al 23 d’agost). ‘Carlos Saura, una vida rere la càmera’ (del 17 de setembre al 10 de gener).

MAC (Mataró)

(A l’agost, tancat). ‘Locus Amoenus’, dins del festival de cinema Panòptic (del 19 de setembre al 25 d’octubre). ‘Com [en present d’indicatiu]’, sis capítols/accions (del 26 de setembre al 3 de gener).

Lo Pati (Amposta)

‘Sous les violons, la plage!’, de Cabosanroque. ‘Land tape’, d’Elsa Paricio. (Ambdues, del 21 d’agost al 13 de setembre). ‘Cartografía de un rayo’, de David Aguilar i Ander Fernández (presentació a l’església nova de La Ràpita el 29 d’agost). ‘El ornitólogo Amador’, de Nuno Vicente (a l’Oficina de Turisme d’Amposta del 21 al 30 d’agost).

ACVic

(A l’agost, tancat). ‘Espai llibres/Frederic Amat’, a cura de Vicenç Altaió (del 24 de setembre al 30 de desembre). ‘Natura morta’, de Sama Genís. ‘Relats fotogràfics 4’, de Pere Puntí i Jordi Puntí. (Ambdues, del 24 de setembre al 7 de novembre).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS