Música

Crònica

música

Els Pets, com Benjamin Button

Els de Constantí van tancar diumenge el Fes Pedralbes amb cançons de totes les seves etapes

Després de culminar, el gener passat, la gira de Som, Els Pets han retornat a la carretera, fa unes setmanes a Manresa i, diumenge, a Pedralbes, amb un espectacle que ressegueix el seu repertori des del present fins al passat, amb una vintena de cançons de tots els seus discos (amb l’única excepció de Fruits Sex, que es confirma, amb aquesta gira, com l’ovella negra en la discografia dels de Constantí) i l’oportunitat, tant per al grup com per als seus seguidors, de rebolcar-se, ni que sigui durant un estiu tan atípic com aquest, en aquella nostàlgia que Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falín Cáceres, tot cal dir-ho, generalment sempre han defugit.

Un concert “Benjamin Button” –com va presentar-lo, a Pedralbes, Gavaldà, tot referint-se a aquella pel·lícula de Brad Pitt en què un infant neix sent un ancià i, en lloc d’envellir, rejoveneix a mesura que passen els anys– i que va començar, per tant, amb tres cançons de Som (Wittgenstein, La vida és molt avorrida sense el teu cos i No vull que t’agradi aquesta cançó) i va acabar, gairebé dues hores més tard, amb Com més et coneixo, més m’agrada el teu gos (un tema de Calla i balla! que devia fer una eternitat que no sonava en un concert d’Els Pets), Jo vull ser rei (“una cançó de quan encara no estava de moda fotre-se’n del campechano”, va engaltar Gavaldà) i Bon dia (un clàssic que Els Pets havien deixat fora del repertori de la gira de Som). Una nit, doncs, especial i diferent tant pel context (mascaretes, distàncies de seguretat i emocions contingudes almenys en el primer tram del concert) com pel repertori, amb incursions insospitades en el fons de catàleg constantinenc com Núria (publicada únicament en el directe Vine a la festa, ja fa... vint-i-cinc anys), Està plovent, Vespre, Tarragona m’esborrona i Segon plat. Si Gavaldà no es va sentir a gust cantant temes “vintage” –segons va anomenar-los– dels quals alguna vegada ha confessat, fins i tot, sentir-se una mica avergonyit, diumenge ho va dissimular molt bé. “Té molt mèrit que, davant l’estigmatització que pateix la cultura, aquest concert s’hagi omplert amb 800 persones. Ens feu més falta que mai i ens heu respost!”, va dir el cantant, emocionat, davant d’un públic que, malgrat aixecar-se per ballar en diferents moments de la nit, va estar molt lluny de fer allò que el cantant va definir com “un Taburete”, referint-se a la vergonyosa invitació a treure’s la mascareta que l’inefable grup madrileny va fer ara fa uns dies.

Temps, diumenge, de gaudir de “cançons autoiròniques” (“té collons, cantar-la amb 57 anys”, va dir Gavaldà abans d’interpretar Massa jove per fer-me gran, escrita el 1997); de reivindicar-se com a power trio (No t’enyoro, de Brut Natural, va ser atacada només per Gavaldà, Falín Cáceres i Joan Reig, que és la forma que tenia el grup en els seus principis) i de reivindicar també aquelles cançons –Por, Hospital del Mar, Agost, Com anar al cel i tornar....– que, entre finals dels noranta i començaments d’aquest segle, van certificar l’entrada d’Els Pets en l’edat adulta.

El guitarrista vilanoví Vidal Soler, a qui coneixíem de veure’l tocar amb Copa Lotus i Joana Serrat, i que diumenge va ocupar el lloc de Jordi Bastida, va revelar-se com un fitxatge de primera i Els Pets, amb dates anunciades d’aquesta gira, anomenada 20/20, fins a final d’any, van dir adeu mentre, per megafonia, s’escoltava la versió dance que, amb la col·laboració de Pavvla, han fet aquest estiu de La vida és molt avorrida sense el teu cos. Una oportunitat insòlita, en resum, de resseguir en directe i en format panoràmic els més de trenta anys de trajectòria d’un grup que ja fa temps que va deixat de pertànyer a cap generació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA