Música

Crítica

música

Un minuet per alegrar la vida

Mentre sonava el juganer Tempo di menuetto del Septet en mi bemoll major, op. 20, de Beethoven, una pensava que, oblidant que la melodia evoca una dansa frívolament aristocràtica, podem fer l’ús que vulguem d’aquesta i la peça que sigui, com ara passar-ho bé en un dels concerts que el Festival de Torroella de Montgrí ha programat (amb una sensibilitat deguda pels músics del país) per pal·liar els efectes de la Covid-19 en la música en directe i, entre tantes altres coses, el món de la cultura en general. Com que aquest moviment convida a relaxar-se joiosa, vaig abaixar-me la mascareta fins a sota el nas i és així que, podent arribar a comprendre-ho tenint present que els espais de la cultura s’han d’esforçar a demostrar especialment la seva seguretat, una assistent de la sala em va dir amablement que havia de complir amb la normativa. Arribant-ho a entendre, no vaig poder desempallegar-me de l’estranyesa d’assistir a un concert amb mascareta, amb distàncies, ordre d’entrada i sortida i un llarg etcètera, com ara que no hi ha res que, l’interval com a exemple, sigui propici a la trobada social.

He de dir que aquesta va ser la meva primera vegada, en aquestes circumstàncies, i, sobretot, que va ser a propòsit del concert que la formació de cambra Locum Congregatio va fer a l’Espai Ter interpretant dues obres “juvenils” de Beethoven i, en tot cas, sota la influència neoclàssica de Haydn i Mozart: l’esmentat i celebrat septet, que va arribar després de la Simfonia núm. 1 en do major, op. 21, amb un arranjament per a violí, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, fagot i trompa. Un arranjament fet per a l’ocasió amb el qual es va commemorar que les dues peces van estrenar-se fa poc més de 200 anys, justament el 2 d’abril de 1800, al Hofgurtheather de Viena. El cas és que, malgrat tot, a Torroella van sonar fresques, joioses, per part d’uns músics elegants amb una extremada finesa. El públic ho va agrair i, amb insistència, va demanar un bis, que només podia ser literal. Així que els músics van tornar a interpretar el minuet del septet. Com si, per un moment, tots volguéssim compartir un moment de felicitat lleugera.

Locum Congregatio
Espai Ter (Torroella de Montgrí), 18 d’agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona