Música
Ratpenat
GRUP DE MÚSICA
“Ja només hi ha la Barcelona de voler guanyar diners”
Hi ha grups a Barcelona que no desaprofiten l’ocasió de poder dir la seva sobre el rumb que, d’un temps ençà, ha pres la ciutat. Ratpenat, integrats per quatre músics experimentats de les escenes del punk i el metal locals, publiquen 50% Glam 50% Clavegueram (Kasba), amb col·laboracions, entre d’altres aliats, d’Àlex Vendrell (Inadaptats i Eina) i el veterà Morfi Grei (La Banda Trapera del Río), que torna a cantar en català després de la històrica Ciutat podrida (1979). Parlem amb Mikki Viñé, el seu cantant.
Com s’han alterat els plans que tenia Ratpenat per aquest 2020, amb la pandèmia?
El disc havia d’haver sortit a l’abril, però va acabar sortint al maig, i d’ençà aleshores ens han suspès una vintena de concerts. Teníem la presentació [prevista primer a Rocksound i, després, a Upload; cap de les dues va poder tirar endavant], uns quants festivals… Aquest any havia de ser el nostre any, i mira!
‘100% Indecent’, el seu debut, va publicar-se fa poc més d’un any. En què ha canviat la banda, en tot aquest temps?
Hem trobat un so més nostre. En el primer ja hi apuntàvem, però és en aquest segon quan ha quedat més clara la barreja de metal i punk, que és el que ens agrada i el que buscàvem. Al grup n’hi ha uns que tiren més pel punk i uns altres que ho fan més pel metal, però a tots ens agraden, per exemple, Kiss, Dead Kennedys i Motörhead.
Fa uns anys, els públics d’un estil i altre semblaven irreconciliables.
És que en el rock hi havia molt de racisme! Jo vaig anar amb una samarreta de Mötley Crüe al Monsters of Rock del 1988, amb Metallica, Anthrax, Helloween, Iron Maiden i Manzano, i la primera bronca que em vaig endur va ser la dels meus propis col·legues. Ara tothom és més obert, però, al capdavall, ens és bastant igual. Fem el que volem i llestos.
‘Barcelona ha mort’, canten en el tema més punyent del disc. Quan va morir i per què?
Quan van començar a desmantellar barris i a proliferar els pisos turístics. El petit comerç se’n va anar en orris i tot va canviar. Jo soc de Gràcia, tenia una fusteria amb el meu pare i, com tanta altra gent, vam haver de marxar pels lloguers abusius. Ara tot són restaurants i botigues amb sabates de 300 pavos. I això, per a mi, es la mort de Barcelona. Teníem una ciutat realment cosmopolita que aglutinava un munt de mentalitats i maneres de ser. Ara, en canvi, ja només hi ha la Barcelona de voler guanyar diners.
Hi col·labora Morfi Grei, en aquesta cançó, molt en sintonia amb la ‘Ciutat podrida’ de La Banda Trapera del Río.
Ja la vam escriure pensant una mica en ell. La hi vam proposar i de seguida va dir que sí, que li feia gràcia. Me’l vaig trobar al metro fa uns dies i n’estava encantat. Tots dos ho vèiem com una segona part de Ciutat podrida. “Mira, tu ens parlaves a finals dels anys setanta de la ciutat satèl·lit de Cornellà, i mira com hem acabat a Barcelona”, pensava.
La idea de ‘clavegueram’ també és molt pròpia de l’univers de la Trapera...
La Trapera, La Polla Records, Eskorbuto... Escoltes les cançons que feien fa trenta o quaranta anys i són extrapolables als temps que vivim. No han canviat tant, les coses.
Ara, però, per cantar segons què tens més números per acabar a l’exili o a la presó.
Sí, ara no pots dir el que penses. Tothom pot sentir-se ferit, hi ha el delicte d’odi… A la banda sempre diem que, ara, en el món de la música en què ens movem, no ets ningú, si no vas al talego.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
