Cultura

Quan Girona va entrar al Joc

HBO Fa cinc anys, l’equip de rodatge de ‘Joc de trons’ va desplegar un equip de rodatge mai vist a la ciutat per convertir-la en seu de la ficció més global i marcar-la al mapa turístic

El 3 de setembre vinent farà cinc anys de l’inici del rodatge que més impacte ha tingut a la ciutat de Girona. El de Joc de trons va ser un esdeveniment audiovisual que va despertar un interès mai vist a la capital gironina, amb un historial de rodatges prolífic, amb El perfum i Soldados de Salamina com dels més mediàtics fins aleshores i amb un ressò internacional comparable en tot cas al que devia suposar l’aterratge d’Ava Gardner i James Mason la primavera del 1950 quan ambdues estrelles de Hollywood van venir a rodar escenes de Pandora i L’holandès errant a la plaça de toros i a Tossa de Mar.

La diferència és que la sèrie nord-americana ja afrontava la producció de la sisena temporada i la seva repercussió internacional s’explicava perquè aleshores ja s’havia convertit en un fenomen global i intergeneracional. Tot i aquesta popularitat, a molts gironins els va agafar per sorpresa i van ser molts els que es preguntaven el perquè de tant rebombori desfermat amb aquell sobtat anunci, a principis d’estiu del 2015, que Girona seria una de les seus on es localitzarien escenes de la sèrie estel·lar de la productora HBO.

Els seguidors i fans de la sèrie ho tenien clar a l’hora de contestar a escèptics i descreguts: “És com si Star Wars vingués a filmar-se aquí!”

El primer impacte, cal recordar-ho, va tenir lloc quan un matí de principis de juny de fa cinc anys va començar a córrer pels mitjans de comunicació que Girona tenia tots els números per convertir-se en una de les localitzacions de Joc de trons, fet que es va confirmar quan la productora va convocar un càsting multitudinari en què es buscaven fins a 2.400 extres i que tindria lloc al Palau de Fires de la Devesa. L’aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ja va declarar amb orgull que “a Girona ens ha tocat la loteria”.

De l’estupefacció inicial es va passar a una expectació que, a mesura que passaven els dies, va anar in crescendo. Un període que molts van aprofitar –i que es va estendre encara més fins a l’estrena l’any següent– per posar-se al dia endollant-se la sèrie de deu en deu capítols que tenia cada temporada. I ja amb molta més gent enganxada, la sisena de Joc de trons es va estrenar a l’apogeu de l’èxit, descobrint una trama vibrant, encara que irregular, amb alguns dels millors episodis realitzats, com ara el cinquè, The door (La porta), que contenia molts moments rodats al Barri Vell, reconvertit per la màgia audiovisual en ciutats imaginàries com Braavos, el Desembarcament del Rei i Antigua. Escrit per David Benioff i D.B. Weiss i dirigit per Jack Bender, va guanyar diversos premis Emmy tècnics i va ser un dels més valorats pels seguidors.

Milers d’extres

Fem un flashback i tornem a la preproducció. Que aquell rodatge era un fet insòlit a la ciutat ja es va plasmar amb les llargues cues que es van formar sota els plàtans de la Devesa durant els dos dies en què es va fer el càsting. No només va congregar locals sinó gent d’arreu de la comarca, del país i fins i tot de l’Estat. Aspirants a poder dir algun dia “jo vaig ser-hi, surto a Joc de trons”; encara que en realitat la majoria dels escollits confessés al cap d’un any a aquest diari quan es van veure a la televisió: “Soc un puto píxel!”

També l’interès que es va desfermar quan HBO va fer el primer desembarcament de tècnics i materials al Palau de Fires, destinats a construir els decorats. O, encara més, quan més endavant, a dues setmanes del rodatge, per aquestes mateixes dates, es tancaven ja amb pany i forrellat alguns carrers i places del Barri Vell per començar a transformar la ciutat en una de més antiga. Bé, matisant-ho, perquè estem parlant d’èpoques il·lusòries en què hi ha dracs que escupen foc, bruixes que demostren tenir poders sobrenaturals i altres éssers mitològics que campen entre la lluita pel poder establerta entre prínceps i princeses, reis i reines per un tron de ferro maleït.

Pel que fa al rodatge, aquest va ser més apoteòsic, amb un secretisme extrem però que la força de les xarxes socials i els mitjans de comunicació van saber traspassar, i van contribuir a expandir un calculadíssim ressò. Veure rodar escenes era complicat, però no tant creuar-se amb actors com Nikolaj Coster-Waldau, Maisie Williams, Natalie Dormer, Diana Rigg, o els productors David Benioff i D.B. Weiss.

I Girona té mar

La sisena temporada es va estrenar entre el 24 d’abril i el 26 de juny. I ja a la pantalla, Girona va lluir. Concretament en set de deu episodis, amb un total d’uns trenta minuts de metratge. Una xifra gens menyspreable, si es té en compte que la majoria de seqüències de la sèrie es rodaven en interiors (platós situats a Belfast) i en altres exteriors repartits entre Irlanda i Islàndia. La pujada de Sant Martí, el carrer Bisbe Cartanyà, la plaça dels Jurats, els Banys Àrabs, el monestir de Sant Pere de Galligants o les escales de la catedral –en una de les escenes més monumentals en què es divisa a l’exterior el mar– han quedat ja per a la posteritat de l’imaginari gironí i de la sèrie en general.

Rosa Duran i Glòria Lomas

“Es valora més a fora que a casa”

“L’impacte que va tenir Joc de trons sembla que només es percep a fora. Com passa tot sovint, aquí no s’ha valorat prou i són els de fora que visiten la ciutat que hi donen més importància.” Ho manifesta Rosa Duran, presidenta de Gigs Girona i guia turística que fa molts anys que es dedica a aquesta professió, que confirma també que l’interès per la sèrie no ha decaigut ni de bon tros amb el pas del temps. Ho compara, com molts, amb el fenomen Star Wars, perquè al món sencer, hagin o no vist la sèrie, saben de què es parla. “Té un valor enorme, continua sent un producte vigent i és increïble la potencialitat d’esquer que té per atraure turisme”, diu. Per exemple, explica que un 65% dels congressistes, quan fan una visita a la ciutat, demanen passar per localitzacions de Joc de trons. Això quan no els fan canviar d’itinerari, com algun grup que contractaven per visitar Montserrat i van saber que feien visita per les localitzacions de la sèrie a la ciutat. També, com confirma una altra guia turística, Glòria Lomas, hi ha molts encàrrecs de famílies que venen amb una gran colla d’edats molt variades i és gràcies a la sèrie, que “permet enganxar els més joves per treballar després la història de la ciutat, que és realment el que estimem i ens agrada explicar”, explica.

No entenen per què un sector de la societat gironina es va posar en contra de la repercussió global de la sèrie. Creuen que es tenia por que Girona es convertís en una mena de “parc temàtic” i per això no s’ha fet res per explotar-ho. “És que, a part del gelat creat per Jordi Roca i un còctel que hi fa referència, cap altre professional d’hostaleria n’ha volgut treure cap profit.” I insisteixen a parlar de la sèrie com a “esquer per poder mostrar i parlar de la rica història de la ciutat”.

Ambdues professionals del sector valoren els rodatges d’aquest tipus que tanta repercussió tenen arreu del món. Com ara els turistes asiàtics que, “més discretament”, s’apropen a la ciutat per saber més del lloc on es va rodar la sèrie La llegenda del mar blau i un videoclip musical del grup coreà EXO.

Guiar en directe per al món

Davant de la situació actual, les guies gironines estan innovant i ja han endegat un paquet de visites en directe a través de la plataforma Zoom que els permet oferir una guia per la ciutat a clients de tot el món, amb els Estats Units com a mercat amb més demanda. És interactiu i permet oferir imatges i clips per exemple de Joc de trons. “És el futur”, confessen. Ara, fins i tot, no tan llunyà.

Rosa Duran,

en una visita guiada de ‘Joc de trons’


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.