Cultura

Crits de “ni oblit, ni perdó” a Màlaga

Ovació al festival per al film de Marques-Marcet, que denuncia que la mort d’Agulló és un assassinat polític

La versió judicial sobre la mort de Guillem Agulló, que va comprar els arguments dels advocats dels neonazis (un homicidi en una baralla de joves), semblava ahir al vespre literalment esclafada al Festival de Màlaga per la versió que han defensat els pares durant 27 anys: va ser un assassinat polític premeditat, comès per un grup neonazi. El director Carlos Marques-Marcet va estrenar ahir a la mostra La mort de Guillem, un telefilm que s’estrenarà a TV3 a la tardor i que defensa també el caràcter d’“assassinat polític” del crim, i la sessió es va acabar amb un llarg aplaudiment i alguns espectadors corejant l’eslògan “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, un “símbol de la lluita antifeixista, antiracista i independentista”, com s’explica al final de la pel·lícula.

Dues pel·lícules del director, l’opera prima 10.000 km (2014) i Els dies que vindran (2019), han guanyat la Biznaga d’Or del festival, i abans-d’ahir, el cineasta va rebre el premi Màlaga Talent. En una estranya edició retardada fins a l’agost pel coronavirus, ahir es va estrenar aquesta TV movie amb producció catalana (Lastor Media, Som*Batabat i TV3) i valenciana (SUICAfilms i À Punt). La sessió d’ahir al vespre va esgotar les entrades i se n’ha programat una altra per avui.

Carlos Marques-Marcet ja va abordar des d’una perspectiva íntima una mort per motius polítics a 13 dies d’octubre (2015), sobre l’execució de Lluís Companys. La mort de Guillem, una proposta que li van fer els productors, parla de l’assassinat de Guillem Agulló, el jove antifeixista i independentista assassinat a Montanejos l’11 d’abril de 1993.

El dolor dels pares

La pel·lícula se centra en el dol dels pares, interpretats per Glòria March i Pablo Molinero. L’actriu explicava ahir al matí les primeres reaccions: “La premsa que l’ha vist i ens ha estat entrevistant l’ha rebuda amb molta emoció. Molta gent ens ha donat l’enhorabona, i ens ha comentat que, tot i ser una pel·lícula per a la televisió, podria estar als cinemes.” La premsa estatal, fins i tot alguns mitjans conservadors, li ha dedicat força espai. Costa trobar-hi, això sí, alguna referència a l’independentisme de Guillem Agulló, faceta que sí que és esmentada al film.

Els pares de Guillem Agulló van ser els primers a veure la pel·lícula, explica Glòria March: “Per al director i per als productors era molt important que ells estigueren còmodes amb la pel·lícula, que no hi haguera res que no els agradara. I no. Dir que van quedar contents és una paraula estranya, però s’emocionaren molt i van dir que estava molt bé.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència

festival literari

Vilassar de Noir se celebrarà en format en línia

Netflix. Documental

Somnis coreografiats per Debbie Allen

Drama

Cinema dins el cinema amb Noé, Dalle i Gainsbourg

Teror

Perduts en alta mar i contagiats per un paràsit