Cultura

Teràpia als gais a Guatemala

Jayro Bustamante estrena ‘Temblores’, que denuncia la discriminació de LGTBI

“No crec que tots els directors hagin de denunciar les injustícies, que cadascú faci el que vulgui amb la seva carrera i amb la seva veu”, opina Jayro Bustamante (Ciutat de Guatemala, 1977), en conversa telefònica des del seu país. “Jo vaig heretar uns interessos socials grans. La humanitat està deixant de llegir, s’està bolcant cada cop més cap a l’audiovisual, i em preocupa que només busquem continguts d’entreteniment.”

Ell ha triat el cinema compromès, de denúncia, en els tres llargmetratges que ha dirigit: Ixcanul (2015), La llorona (2019) i Temblores, que ara estrena als nostres cinemes. Tots han passat per grans festivals i han rebut nombrosos premis. L’últim, el de millor film llatinoamericà de Sant Sebastià. “Les meves tres pel·lícules es basen en els tres insults que em semblen més greus a Guatemala –explica–, per la càrrega de discriminació que comporten, sabent que és un país que està fundat sobre les bases de la discriminació. El problema és que al final estem orgullosos d’insultar, i ha esdevingut una mena d’autodefensa, he d’insultar abans que no m’insultin. Insultant, d’alguna manera quedo fora del grup discriminat.”

Basat en teràpies reals

Temblores, en concret, parla de l’homosexualitat a través de la història de Pablo (l’actor Juan Pablo Olyslager), pare d’una família benestant que manté una relació amb un altre home i, davant les enormes pressions familiars i socials, accepta sotmetre’s a una teràpia religiosa per tornar al bon camí. “La teràpia que apareix a la pel·lícula és una barreja de diferents teràpies –explica el director–. Jo vaig muntar un grup de 22 homes que van viure més o menys el que va viure Pablo, i em vaig inspirar en ells, però després vaig tractar de posar a la pel·lícula les coses més versemblants, perquè voreja molt el ridícul, i no volia que Temblores semblés una burla fàcil.” Va acabar coneixent molt bé el tema: “Les teràpies són molt diverses, però totes tenen la mateixa estructura: la primera part és destruir-te psicològicament, i culpabilitzar-te pel pecat que estàs cometent; la segona fase és la destrucció del nucli familiar i del que li estàs causant a la família i la societat, i la tercera part és passar el nivell físic. Abans les teràpies arribaven a l’electroxoc, ara no he trobat ningú que ho hagi patit, però sí que s’arriba a la castració temporal amb injecció de productes químics.”

Jayro Bustamanante afirma que a Guatemala queda molt de camí per recórrer en els drets humans. “Hi ha una entitat que es diu Defensors dels Drets Humans, i amb això ja s’entén la nostra realitat.” Però denuncia que “el tema de la identitat sexual és més global del que ens imaginàvem”. “Quan el film es va estrenar a França, una senadora francesa em va explicar que la seva lluita estava enfocada a eradicar les teràpies de reconversió a França. No sabia que existien. I a Espanya segurament que també n’hi ha.”Identidad borrada, un film nord-americà del 2018 amb Russell Crowe i Nicole Kidman, tractava un tema similar. “Visualment, a Temblores vaig jugar amb elements dels anys 70, perquè estava parlant d’una societat retrògrada, però volia posar la història en un context actual. El que em va agradar menys d’Identidad borrada és que sembla que parli de coses del passat, que ja no passen, i això és mentida.”Les pel·lícules de Jayro Bustamante han provocat grans debats a Guatemala, “un país terriblement conservador, amb una oligarquia molt forta”. Té paraules dures per a les elits que dominen el petit país centreamericà: “És l’únic moviment sociopolític que és conscient que és dolent, i mai ha estat orgullós de reivindicar-lo com un moviment polític. Fins i tot els nazis estaven orgullosos de ser-ho. Però els oligarques mai han dit que tu has de ser pobre perquè jo pugui ser ric i el sistema funcioni. S’amaguen darrera de ser conservadors, d’extrema dreta, o darrera els militars....”

Descriu Temblores com “una lluita entre l’essència i l’opressió” en un país en què “la comunitat LGTBI està castrada de tendresa, molt poques parelles demostren el seu amor públicament”. “El 98% de la població de Guatemala és religiosa i, d’aquests, el 56% són evangèlics, moviment implantat per la dictadura els anys vuitanta per lluitar contra el catolicisme, considerat insurgent.” Amb la mort recent de Pere Casaldàliga, crida l’atenció aquesta explicació de la divulgació de l’evangelisme a Guatemala: “Es lluitava contra la teologia de l’alliberament, contra els jesuïtes sobretot. Des de llavors, tots els presidents han tingut al darrera les esglésies evangelistes.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència

festival literari

Vilassar de Noir se celebrarà en format en línia

Netflix. Documental

Somnis coreografiats per Debbie Allen

Drama

Cinema dins el cinema amb Noé, Dalle i Gainsbourg

Teror

Perduts en alta mar i contagiats per un paràsit