Cultura

Primer jorn del FITT

El Festival Internacional de Teatre de Tarragona inaugura aquest vespre la seva edició endarrerida del mes de juny, amb l’inclassificable Rodrigo Cuevas

Glòria Ribera i Joana Brabo se sumen al cartell que tancarà Sol Picó amb un espectacle ‘maleït’

Rodrigo Cuevas és una festa. Ho saben bé els seus seguidors de Fira Tàrrega. En l’any que l’edició d’arts de carrer ha posat dins d’un escafandre les actuacions (fins al mes de gener, que les anirà descongelant puntualment), l’artista inaugura amb el Trópico de Covadonga el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). Serà aquest vespre, i s’hi espera la presència de la consellera de Cultura. El FITT s’allargarà fins diumenge i també ha hagut de refer el seu calendari. Es va decidir traslladar-lo de finals de juny a principis de setembre per mirar d’evitar la Covid-19. L’art en viu postdramàtic i compromès socialment s’hi dona cita, gràcies a l’impuls de la Sala Trono.

La programació ha buscat fórmules que evitin les grans concentracions de públic. Per això, per exemple, s’ha previst una acció storywalker (en català, castellà i anglès; és la primera producció internacional del festival), que arrenca a la Baixada del Toro i que va desplaçant l’espectador per la ciutat(Que se la mengin els coloms). Dilluns, de fet, ja es va fer una prèvia del festival amb una proposta a través de videoconferència, que van protagonitzar Alberto Cortés i Rosa Romero via Zoom. La teoría de la pelvis jugava a pontificar a través d’una desinhibida pseudociència amb una tesi germana dels efectes del vol de la papallona a l’altra punta del món. Segons els dos creadors (que van guanyar el premi del jurat de l’edició passada, valorat en 2.000 euros) és recomanable el moviment puntual diari i, segons amb quina actitud i posició de les mans, pot impulsar la construcció d’un equipament cultural públic o privat, protegir els animals o incidir en la crítica als terratinents agrícoles de l’Andalusia dels dos creadors. Desenfrenat humor que delata la importància de la pelvis en bona part de les activitats sensuals i sexuals.

Al costat de propostes com ara Alone together, de Joana Brabo, o Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, de Glòria Ribera, són presents altres treballs internacionals, com per exemple We are not Penelope, de Vucciria Teatro (una producció italiana, portuguesa i espanyola); Légende, de Romain Teule, o Pasos largos, de Cia. Coriolis (l’Uruguai). També aspiren a rebre la distinció del jurat (2.000 euros) o del públic (1.000 euros) o al millor intèrpret (lot de productes de Tarragona, habitualment) els madrilenys de la companyia Caí amb No es la boca que va a la cuchara, sino la cuchara que va a la boca. El FITT també opta per una proposta de teatre documental amb The dreamers. Raquel Morón ha donat veu a joves que han arribat com a menors i sols a Catalunya des de l’altra banda del Mediterrani, en unes sessions reservades a 12 espectadors per funció. Sol Picó tanca el FITT amb Malditas plumas, que s’hauria d’haver estrenat al març al TNC, si no hagués tancat per la Covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.