Arts escèniques

Primer jorn del FITT

El Festival Internacional de Teatre de Tarragona inaugura aquest vespre la seva edició endarrerida del mes de juny, amb l’inclassificable Rodrigo Cuevas

Glòria Ribera i Joana Brabo se sumen al cartell que tancarà Sol Picó amb un espectacle ‘maleït’

Rodrigo Cue­vas és una festa. Ho saben bé els seus segui­dors de Fira Tàrrega. En l’any que l’edició d’arts de car­rer ha posat dins d’un esca­fan­dre les actu­a­ci­ons (fins al mes de gener, que les anirà des­con­ge­lant pun­tu­al­ment), l’artista inau­gura amb el Trópico de Cova­donga el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Tea­tre de Tar­ra­gona (FITT). Serà aquest ves­pre, i s’hi espera la presència de la con­se­llera de Cul­tura. El FITT s’allar­garà fins diu­menge i també ha hagut de refer el seu calen­dari. Es va deci­dir tras­lla­dar-lo de finals de juny a prin­ci­pis de setem­bre per mirar d’evi­tar la Covid-19. L’art en viu post­dramàtic i com­promès soci­al­ment s’hi dona cita, gràcies a l’impuls de la Sala Trono.

La pro­gra­mació ha bus­cat fórmu­les que evi­tin les grans con­cen­tra­ci­ons de públic. Per això, per exem­ple, s’ha pre­vist una acció storywalker (en català, cas­tellà i anglès; és la pri­mera pro­ducció inter­na­ci­o­nal del fes­ti­val), que arrenca a la Bai­xada del Toro i que va des­plaçant l’espec­ta­dor per la ciu­tat(Que se la men­gin els coloms). Dilluns, de fet, ja es va fer una prèvia del fes­ti­val amb una pro­posta a través de vide­o­con­ferència, que van pro­ta­go­nit­zar Alberto Cortés i Rosa Romero via Zoom. La teoría de la pel­vis jugava a pon­ti­fi­car a través d’una desin­hi­bida pseu­dociència amb una tesi ger­mana dels efec­tes del vol de la papa­llona a l’altra punta del món. Segons els dos cre­a­dors (que van gua­nyar el premi del jurat de l’edició pas­sada, valo­rat en 2.000 euros) és reco­ma­na­ble el movi­ment pun­tual diari i, segons amb quina acti­tud i posició de les mans, pot impul­sar la cons­trucció d’un equi­pa­ment cul­tu­ral públic o pri­vat, pro­te­gir els ani­mals o inci­dir en la crítica als ter­ra­ti­nents agrícoles de l’Anda­lu­sia dels dos cre­a­dors. Desen­fre­nat humor que delata la importància de la pel­vis en bona part de les acti­vi­tats sen­su­als i sexu­als.

Al cos­tat de pro­pos­tes com ara Alone toget­her, de Joana Brabo, o Ver­si­o­nes par­ci­a­les y erróneas de mi vida y mi glo­ria, de Glòria Ribera, són pre­sents altres tre­balls inter­na­ci­o­nals, com per exem­ple We are not Pene­lope, de Vuc­ci­ria Tea­tro (una pro­ducció ita­li­ana, por­tu­guesa i espa­nyola); Légende, de Romain Teule, o Pasos lar­gos, de Cia. Cori­o­lis (l’Uru­guai). També aspi­ren a rebre la dis­tinció del jurat (2.000 euros) o del públic (1.000 euros) o al millor intèrpret (lot de pro­duc­tes de Tar­ra­gona, habi­tu­al­ment) els madri­lenys de la com­pa­nyia Caí amb No es la boca que va a la cuc­hara, sino la cuc­hara que va a la boca. El FITT també opta per una pro­posta de tea­tre docu­men­tal amb The dre­a­mers. Raquel Morón ha donat veu a joves que han arri­bat com a menors i sols a Cata­lu­nya des de l’altra banda del Medi­ter­rani, en unes ses­si­ons reser­va­des a 12 espec­ta­dors per funció. Sol Picó tanca el FITT amb Mal­di­tas plu­mas, que s’hau­ria d’haver estre­nat al març al TNC, si no hagués tan­cat per la Covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia