Arts escèniques

Crítica

teatre

L’art d’encaixar bé totes les peces del moble

El públic s’alia amb els intèrprets i es diverteix pel patiment patètic dels personatges

La dramaturga i directora Rosa Molina fa una volta pel passadís de taules de menjadors per enamorar i divertir tothom amb Gustafsson R60. Presenta una peça dissenyant, amb nivell i dits d’ebenista, un vodevil tan pocasolta com divertit, un thriller en què en qualsevol moment apareix un aplic al moble i es desenvolupa per un passatge nou imprevist. Té l’habilitat i paciència de seguir la guia de muntar el moble, pas per pas, i no obviar-ne cap detall. Encaixa a la perfecció.

A Gustafsson R60 hi ha moltes ganes d’entretenir, però també hi ha una notable dosi d’observació del món quotidià. Es converteix en una mena de joc de taula i, efectivament, hi esclata la catarsi de relacions de parelles. De secrets i de desigs mai prou ben explicats. El joc d’anades i vingudes, els aparts de les diferents parelles permeten que l’espectador conegui alguns secrets abans que els altres personatges i fa que les dues grades del Versus siguin còmplices amb els misteris i es diverteixin amb els enganys. El vodevil també demana un cert traç gros, de calamitats de comportament, que també esquitxen el quadre. La sala, que ha obert a mitjans d’agost (és de les que habitualment no tanca per vacances) després de la Covid-19, manté el to d’El funeral de Mary-Lin, de l’any passat.

Un sopar d’amics revela, sovint, que no ho són tant com els agradaria que fos. Que en el cap de cadascú hi ha uns amics que no coincideixen amb els reals. I la peripècia de la vida fa que un s’autoenganyi o s’hi vagi conformant. I que els instants de vida compartits se solidifiquin en un moble, en un cactus o en un bol d’olives. Tots els personatges són tendres i ingenus.

Destaca la vis còmica d’una Rafaela Rivas que entra i surt com un vendaval. Segurament, perquè el seu personatge és el que té la foto dels seus amics més desenfocada de tots. I això ho fa tot més dramàticament còmic. El públic, conscient de viure una ficció intranscendent, s’alia amb els intèrprets i es diverteix pel patiment patètic dels personatges.

A qui tingui una pota que balla en la seva relació sentimental potser l’ajudarà a decidir si hi posa una falca perquè no balli més, posar-hi unes estovalles per amagar-ne el desperfecte o si decideix comprar-ne una de nova.

Gustafsson R60
Autoria i direcció: Rosa Molina
Dimecres, 2 de setembre (fins al 27) a la Sala Versus Glòries


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona