Una nova teràpia

Ara fa nou anys era pràcticament impossible viure a Catalunya i no sentir, en alguna banda, Teràpia de Shock, un grup de les Preses, a la Garrotxa, que s’havia fundat cinc anys abans, cantar Sense tu. La cançó, feta per dos components del grup quan tenien setze anys, havia estat escollida com a banda sonora de la sèrie Polseres vermelles (superant, cosa inaudita fins aleshores en un grup en llengua catalana, el milió de reproduccions a Youtube) i Teràpia de Shock, de la nit al dia, s’havia convertit en un rotund fenomen per a adolescents. La banda, però, es va dissoldre l’any 2016 sense aparents mals rotllos i, ara, després d’haver tingut l’oportunitat de “tocar amb altres músics i conèixer altres estils”, qui en va ser el líder, Ferran Massegú, reapareix amb Massa, un trio compartit amb Nil Bribian (bateria) i Esteve Martínez (baixista), excompanys d’estudis musicals, que, fa només uns dies, es va estrenar amb un disc homònim publicat per RGB Suports. “Tot el que sé ho vaig aprendre aleshores”, confessa Massegú en recordar, “amb una mica de nostàlgia”, els seus anys al capdavant de Teràpia de Shock. “Van ser deu anys, cinc discos, una pila de concerts... Tota la meva experiència com a músic prové d’allà.”

Massa , però, és un reflex viu del present i no del passat, amb l’electrònica i el funky incrustant-se en algunes cançons i una adrenalina pròpia de bandes com, per exemple Green Day, Arctic Monkeys, Biffy Clyro i Two Door Cinema Club. “Més que canviar de gustos, els hem ampliat. Com tothom, no soc el mateix que fa deu, cinc o dos anys, i això es tradueix en una evolució quant a lletres i estils”, apunta Massegú.

Amb un videoclip, Salta, que es va enregistrar poques hores després que finalitzés l’estat d’alarma, Massa es preparen, ara, per presentar el seu debut el dia 18 en el Mercat de Música Viva de Vic i el dia 26 a La Mirona (Salt), amb alguna que altra cançó de Teràpia de Shock en el repertori. “Es fa estrany, amb la música que fem, tocar davant de gent asseguda, però ens hi adaptarem –assegura Massegú–. Presentar el nostre primer disc en aquestes condicions no és l’escenari que havíem previst, però cal llançar-se a la piscina. Som molts els que, en aquesta situació, publiquem nous discos i fem concerts en condicions que no són, ni de lluny, les que voldríem, i crec que toca valorar-ho.”