Cultura

Superar les incerteses

L’últim cartell de Xavier Albertí al TNC amplia la mirada femenina i l’atenció al públic jove amb peces de Clàudia Cedó, La Calòrica, Ivan Morales i Llàtzer Garcia

El ‘Teatre complet’ de Víctor Català revela una desena de títols desconeguts

Xavier Albertí ha construït la temporada 2020/21, la del seu comiat, mirant de recuperar el màxim dels títols que van caure la temporada passada per la pandèmia. Evidentment, això ha implicat que algunes obres (que no han transcendit) previstes pel 20/21 saltin més endavant. La nova directora Carme Portaceli ja ha acceptat la situació i les anirà acollint a la programació que dissenyarà a partir del 2021/22, segons deia ahir Albertí. La temporada respon al lema de neó que presideix el vestíbul de la Sala Gran: Respostes i incerteses. És provocadorament equívoc, perquè fa anys que el teatre no dona solucions als grans problemes socials, sinó que formula preguntes i dubtes. Albertí, insinua, ha teixit una programació amb personatges que demostren dinàmiques de superació. I ho ha fet atenent les veus femenines i també els talents d’una generació més jove. Casualitat o no, dues demandes que s’exigien al TNC en els últims anys.

Com ja es va avançar abans de vacances, la presència de directores a la Sala Gran és majoritària. I es presenta una autora contemporània catalana (Lluïsa Cunillé amb L’emperadriu del Paral·lel, una peça que reivindica els feliços anys trenta de la revista i recupera repertori del Paral·lel) a la Sala Gran, per primer cop. També és majoritària la presència femenina en l’autoria i la direcció de la Sala Petita. I es manté un notable equilibri a la Sala Tallers.

En la presentació d’ahir es van revelar nous muntatges: Clàudia Cedó (Mare de sucre intercala actrius professionals amb els d’Escenaris Especials per parlar del desig de maternitat de “persones amb singularitats personals”); Llàtzer Garcia (La font de la pólvora reflexiona sobre els guetos a partir del barri de Girona); Ivan Morales (Heroïnes o res, és una peça feta amb joves per adreçar-se a joves); La Calòrica (De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda); Pau Carrió (premi Quim Masó 2020, Testimoni de guerra), i Anna Maria Ricart/Joan Arqué (Encara hi ha algú al bosc, un teatre documental sobre les dones que van se violades a Bòsnia i els seus fills). És cert, que la programació no obvia els clàssics com Santiago Rusiñol (L’hèroe), Josep Maria de Sagarra (Galatea), Tennessee Williams (La nit de la iguana) o Simone de Beauvoir (La dona trencada).

El TNC no començarà la temporada fins l’1 d’octubre i a la Sala Petita. Ho fa amb una desena de monòlegs per evocar el Decameró de Boccaccio i també la pel·lícula de Pasolini, estrenada fa mig segle: en moments de crisi, la societat se supera.

Comiat de vuit temporades

Albertí tanca la seva vuitena temporada en la direcció artística. Ho farà amb una actuació prevista pel Grec Billy’s violence, de la Needcompany. S’emocionava ahir en pensar que, 25 anys enrere com a director del Grec, va ser el primer que els va convidar a Barcelona (els va programar a La Villarroel, que va convocar poca gent, i ara arriben com a grup de renom internacional). També Albertí celebra que La Veronal presenti coreografia de Marcos Morau a la Sala Gran (Opening night). I que Animal Religion signi una peça de circ, Ahir. a la Sala Petita, i que Lali Ayguadé tanqui la trilogia sobre identitat amb Hidden. De la temporada passada, rescata Monroe-Lamarr, una peça de Carles Batlle que ficciona una trobada entre les dues icones del cinema, poc abans de la seva autodestrucció. També té bon ull amb el teatre familiar, que trasllada, en bona part, al jardí: Full house, d’Eléctrico28, i L’horta, d’Horta Teatre, estrenats a Fira Tàrrega 2019 i un concert d’El Pot Petit. També recupera Kàtia, de Teatre Nu, que ja va emocionar en la Mostra d’Igualada del 2018

La direcció artística d’Albertí té dos grans valors: per una banda, ha aconseguit implicar el TNC amb moltes entitats culturals, fet que ha permès molts èxits, com ara recuperar una col·lecció ambiciosa de teatre. Avui hi ha uns 120 clubs de lectura que regularment llegeixen obres de teatre i que aquesta experiència els ha iniciat a l’escena. També destaca el seu treball de recuperació a través dels Epicentres. Aquest any hi ha sessió doble perquè el de Pioneres (dramaturgues del segle XIX i XX) es va haver d’aturar per culpa de la pandèmia. Així, es recuperen les obres previstes (algunes lectures que s’havien de fer al MNAC, ara es faran a la Sala Petita) i Solitud. Sobre Víctor Català, Albertí celebra que el Teatre complet a punt de publicar descobreixi obres de Caterina Albert que, fins ara havien quedat tancades en caixa a l’Escala, incomprensiblement. El capítol de l’Epicentre de la 20/21 anirà sobre el món del Paral·lel. De fet, la recuperació de Malditas plumas, de Sol Picó, esdevé un oportú pròleg al cicle.

El TNC sentencia que el teatre és segur. Per evitar aglomeracions es recomanarà una hora d’entrada depenent d’on sigui la butaca reservada i es garantiran també les sortides esglaonades. S’ha resolt, doncs, una de les preocupacions que tenia el teatre públic per no reobrir al mes de juny (després de veure com el Mercat de les Flors o el Grec havien superat aquest repte durant el festival d’estiu).

El TNC s’afegeix a les reivindicacions d’Adetca

La directora executiva del TNC, Mònica Campos, adverteix que la venda d’entrades per als espectacles s’anirà fent per trams. Ara, per exemple, posen a ls venda els espectacles d’octubre i novembre. Mantindran la reducció del 50% d’aforament que exigeix el Procicat. Tot i així, ahir el TNC s’afegia a la demanda de Focus (que ho va reclamar en la presentació de dilluns al Romea) i d’Adetca i la plataforma Actua Cultura des de fa algunes setmanes que “els aforaments es puguin ampliar”. És un clam que es fa cada cop més necessari per donar viabilitat econòmica a les sales de teatres, de concerts i de cinema. Actualment, el servei de venda d’entrades del TNC ja permet fer compres per grups de conveniència que permetria aprofitar millor els aforaments mantenint la distància de seguretat.

De fet, ahir mateix, l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) i l’Associació de Productors i Teatres de Madrid (Aptem) defensaven que els espais d’exhibició poden ser un “model a seguir” per a altres sectors de l’activitat econòmica i cultural. Coincidint amb la imminent posada en marxa de la temporada, les dues patronals van voler recordar el compromís amb la seguretat i van voler transmetre un missatge de confiança.

Campos està convençuda de les ganes del públic de tornar a omplir les sales. Ahir a la tarda van fer una presentació per a abonats. Les reserves per assistir-hi s’havien exhaurit en només mitja hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Obituari

Mort impossible d’Antonio Beneyto

Chano Domínguez
PIANISTA

“És important no oblidar d’on vens”

BARCELONA

2.000 obres al sac

barcelona

Octubre de festivals

BARCELONA

Iguals però diferents

Barcelona
Crítica
cinema

Trencament de parella vora un penya-segat

La confraria de pescadors de Tossa, entitat cultural

Tossa de mar

El secretari de Gardel

La Bisbal d’Empordà

Buhos publicarà el 6 de novembre seu nou disc, ‘El dia de la victòria’

Barcelona