Cinema

Plataformes

Manipulador i narcisista

Mario Casas interpreta un psicòpata paraplègic en el ‘thriller’ psicològic dirigit per Carles Torra ‘El practicante’, que s’estrenarà a Netflix el 16 de setembre

“Busquem l’equilibri perfecte entre el cinema d’autor i el de gènere”, diu el cineasta català Carles Torras (Barcelona, 1974), que busca amb El practicante arribar a públics més amplis sense renunciar al seu estil. La pel·lícula és una producció de Netflix que s’estrenarà en aquesta plataforma de continguts en streaming el 16 de setembre.

“Potser El practicante s’inscriu més en el gènere del thriller psicològic –explica Carles Torras en una entrevista a El Punt Avui–, però crec que no perd els trets de personalitat de les meves anteriors pel·lícules. Callback [2016] és una pel·lícula que m’estimo molt, ens van donar els premis a Màlaga, però a l’hora de la veritat et preguntes quanta gent l’ha vista. Tenia ganes de fer una cosa d’aquest estil sense perdre la personalitat cinematogràfica, per accedir a un públic més ampli.”Per això, va col·laborar amb els guionistes David Desola i Hèctor Hernández Vicens per “fer un guió molt sòlid, i potser això la fa més accessible per a un públic més generalista”. “Les grans pel·lícules de la història del cinema –remarca– eren molt d’autor però també van tenir un gran èxit de públic. M’emmirallo en aquests cineastes que admiro.”

El practicante està protagonitzada per Ángel (Mario Casas), un sanitari que treballa en una ambulància i que mostra alguns comportaments inquietants, com ara robar ulleres a les víctimes que atén. Un dia ell mateix té un accident que el deixa paraplègic, i la gelosia malaltissa que sent per la seva parella (Déborah François) revela encara més la seva natura de psicòpata.

Carles Torras es va inspirar inicialment en algú en concret: “Em vaig fixar en una persona coneguda no molt propera i em vaig interessar per la figura del pervers o psicòpata narcisista, un trastorn mental descrit en psiquiatria. Són un tipus de persones molt manipuladores, tòxiques, amb un egocentrisme molt exagerat i necessiten fer mal o provocar patiment a les persones que tenen al seu voltant.”

La pel·lícula “posa un personatge d’aquestes característiques en una situació límit”, però deixa clar que “ja era un psicòpata abans, no és per l’accident, que s’hi torna; el que passa és que el fet de quedar paraplègic li fa perdre moltes habilitats que podia desenvolupar i, en canvi, desenvolupa obsessions com la d’estar gelós de la seva parella”.

Per Carles Torras, “el mal no existeix per simateix”. “Pot ser que existeixi un gen que faci aquestes persones més properes a la psicopatia, que es caracteritza per una manca d’emocions i d’empatia, també pel fet de tenir un ego desmesurat i no dubtar a fer el que calgui per complir els seus objectius sense tenir remordiments.” En qualsevol cas, ell creu que el psicòpata “es crea, més que neix”.Tota la pel·lícula està ambientada al pis dels protagonistes i altres escenaris foscos. “Tenia molt clar que havíem de transmetre aquesta atmosfera inquietant, pertorbadora, que és una mica una projecció de la ment del protagonista, i vaig tenir molt clar que s’havia de rodar en un plató –comenta Carles Torras–. La major part de l’acció transcorre en un decorat que vam dissenyar, volíem donar intensitat a aquesta estètica sense perdre realisme.” Els exteriors han estat rodats en localitzacions d’extraradi per reforçar aquesta atmosfera inquietant.

Actors implicats

El mateix Carles Torras va proposar els actors protagonistes: “Els vaig enviar el guió ben aviat, abans de tenir finançament i que Netflix s’interessés pel projecte. Jo veia que Mario Casas tenia el potencial d’interpretar un personatge molt fosc. Té la capacitat de fer por, si s’ho proposa. De seguida em va dir que sí.” Escollir una coprotagonista estrangera va ser intencionat: “Aquest tipus de depredadors sempre busquen una víctima fràgil, que passi per un mal moment o estigui lluny de la seva família.”Li va enviar el guió a Déborah François, tot i que “no tenia clar si voldria fer el paper, és una actriu molt reconeguda a França, ha guanyat el Cèsar, va protagonitzar El niño, dels germans Dardenne, Palma d’Or de Canes... Però va passar el mateix que amb el Mario, li vaig enviar el guió i de seguida va contestar que tenia moltes ganes de fer-ho.”L’entrada de Netflix va donar una altra dimensió al projecte: “Quan els vaig proposar els va agradar molt la idea i em van dir que tirés endavant, ho volien per estrenar exclusivament a la seva plataforma. Per a mi fantàstic, això et permet arribar a un públic a nivell mundial.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona