Bartomeu Massot i la pintura d’acció

La galeria Richard Vanderaa de Girona estrena la programació de la tardor amb la recuperació de Bartomeu Massot (Figueres, 1923-1974), un dels artistes més representatius de la modernitat a l’Empordà dels anys seixanta, on va ser un dels introductors de l’action painting. L’exposició, que s’inaugura demà, presenta fins al 17 d’octubre una selecció d’obres inèdites de Massot pertanyents a aquesta etapa de descobriment del degoteig de l’action painting, un desfogament gestual situat “entre dues etapes plenes de simbologia, en què el pintor sembla necessitar una transició per abandonar tant la figuració com els símbols”, segons ho resumeix el crític Alexandre Roa Casellas en el text de presentació de la mostra.

Format amb els aquarel·listes Ramon Reig i Josep Bonaterra, i bon amic de Salvador Dalí i Carles Fages de Climent, Massot es desprèn en efecte de l’impressionisme inicial per endinsar-se en l’abstracció arran d’una reveladora estada a París, el 1957, de la qual torna impregnat de l’expressionisme nord-americà. Molts dels seus amics pintors experimentaran una etapa informalista seguint el seu exemple, fins i tot el dolç Joan Sibecas. Però sense cap dubte la seva principal troballa serà l’exploració de l’action painting en obres com ara Presagi apocalíptic (1962) o Mort blava (1961), en què assaja, com diu Roa, una certa ordenació del caos a la manera d’una improvisació jazzística.