Cultura

“Tinc dret a cantar del que vulgui”

Nakany Kanté estrena ‘De Conakry a Barcelone’ al Mercat de Música Viva

A l’Àfrica, amb el coronavirus, molta gent no fa cas del que els diuen els governs, però sí els artistes

Guineana establerta a Sabadell amb un èxit creixent al seu país d’origen, Nakany Kanté estrena avui en la programació virtual del Mercat de Música Viva de Vic (21 h) el seu nou disc: De Conakry a Barcelone (Kasba), resum musical d’una dècada a cavall entre les dues ciutats. “A Catalunya, que és on vaig començar la meva carrera, m’hi sento segura. Hi tinc la família i gent que em dona suport. A Guinea, però, cada vegada soc més coneguda. Se’m sol incloure entre les noves veus joves del país i m’encanta veure com hi ha nens que canten les meves cançons”, afirma complaguda la cantant.

De Conakry a Barcelone , produït per Javi Zarco, tot un referent en la divulgació de les músiques africanes a Catalunya, amb Fernando Redondo Dinky i la mateixa Kanté, està dominat per les guitarres mandingues i s’ha enregistrat amb músics catalans i guineans, acomplint així un vell somni de la cantant. “Fins ara havia gravat amb músics de Mali, però era un estil diferent i em calia una música que connectés millor amb les meves arrels. Les guitarres mandingues, en aquest sentit, són el que sona en el meu cap quan componc cançons.”

Tornant, com ja havia fet en els seus dos àlbums anteriors, a incidir en el paper de la dona guineana, Kanté dedica en aquesta ocasió un tema a les dones estèrils (Monoté) i un altre a les nenes que són lliurades en matrimoni sense el seu consentiment (N’Massé). “Les dones que no poden tenir fills, a l’Africa, ho passen malament, és com si tinguessin una maledicció”, percep. “I pel que fa a les nenes que són obligades a casar-se, hi estem lluitant molt en contra, però encara passa.” Algú li ha dit que no li convé “tocar patates calentes”, però Kanté, conscient que al seu país són els joves els que més s’atreveixen a abordar aquestes problemàtiques, continuarà oferint “cançons on eixugar-se les llàgrimes” a totes aquelles dones que ho necessiten. “Tinc dret a cantar del que vulgui!”, reivindica. “A l’Àfrica, a més, tenim la sort que als artistes se’ns escolta. Ara amb el coronavirus, per exemple, molta gent no fa cas del que els diuen els governs, però sí els artistes. És una cosa popular a la vegada que una responsabilitat”. Nakany Kanté actuarà també el 8 de novembre a La Nau de Barcelona en el marc del Curtcircuit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Últim i brillant Candel

L’obra pòstuma de Carme Miquel, a Bromera

barcelona
NÚRIA GÜELL
ARTISTA

“Tot l’art és polític”

barcelona

Reformen el Tresor de la Catedral per potenciar el Tapís

Girona

L’Ajuntament de Reus suspèn el Trapezi

REUS
Avinença editorial

Avinença editorial

Barcelona

El COAC rep plànols i croquis de Pericas i Manuel Martín

Girona
Crítica
teatre

Retorn de Cunillé i La Ruta 40 a pauses i ànimes

El sector de l’art, en xoc

barcelona