Cultura

Un In-Edit al sofà

El festival de documentals musicals proposa una edició 100% en línia, amb films sobre Phil Lynott, Motown i el ‘Rock Against Racism’

Discjòqueis fent passar millor l’estona als espectadors abans de cada projecció, directors presentant efusivament in situ les seves creacions, debats encesos entre seguidors del festival a la sortida del Multicine Aribau... Pocs festivals han aconseguit generar un esperit de comunitat com l’In-Edit des de la seva primera edició, ja fa disset anys. La incertesa, però, que provoca la pandèmia ha empès el Festival de Cinema Documental Musical, amb Uri Altell com a nou director, a celebrar una 18a edició íntegrament en línia, tot i que respectant moltes de les casuístiques que defineixen els festivals (“fer-ho en línia no vol dir fer un Netflix”, advertia ahir Altell tanmateix) i amb una programació tan sòlida com de costum, amb una cinquantena de pel·lícules entre el 29 d’octubre i el 8 de novembre a www.in-edit.tv . “Volia aprofitar aquesta oportunitat per tastar què comporta fer un festival en línia, sense models híbrids”, hi afegia ahir Altell, que va agrair a Miquel Curanta (ICEC) i Daniel Granados (ICUB) el seu suport en un “any complicadíssim per a la cultura”.

L’In-Edit 2020 remarcarà, com assenyalava Luis Hidalgo, director artístic, el seu “caràcter social” (el film inaugural, White Riot, és una reconstrucció del moviment Rock Against Racism en l’Anglaterra de finals dels anys 70, i el de cloenda, Sisters With Transistors, rescata de l’oblit les dones pioneres de l’electrònica) i emetrà, també, alguns dels documentals musicals més esperats de la temporada, com ara Phil Lynott: Songs for While I’m Away, retrat sobre el líder de Thin Lizzy, o All I Can Say, al voltant de Shannon Hoon, traspassat cantant de Blind Melon, i construït a partir dels seus vídeos casolans. S’hi podran veure, també, tres documentals diferents sobre tres membres dels Rolling Stones (Brian Jones, Bill Wyman i Ron Wood); cintes sobre la fàbrica d’èxits que va ser la discogràfica Motown, la irrupció del hip-hop en paral·lel a la d’internet o al voltant de qui va ser la primera dona de Johnny Cash, Vivian Liberto, i documentals en què predomina el què més que el qui (Faith & Branko parla de la relació sentimental i professional entre una acordionista anglesa i un violinista serbi i Elder’s Corner se submergeix en la música nigeriana). Indispensable aparador per veure tot el que es belluga a Catalunya en aquest terreny, In-Edit revisarà finalment què va significar l’escena electrònica a les comarques gironines entre finals dels 80 i principis dels 90 (Nou Set Dos) i oferirà un retrat de la jove cantant mallorquina Júlia Colom, a cavall entre modernitat i tradició (Sempre dijous). El festival, tot i la seva condició en línia, tindrà activitats paral·leles i horaris concrets per visionar la major part dels films.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Últim i brillant Candel

L’obra pòstuma de Carme Miquel, a Bromera

barcelona
NÚRIA GÜELL
ARTISTA

“Tot l’art és polític”

barcelona

Reformen el Tresor de la Catedral per potenciar el Tapís

Girona

L’Ajuntament de Reus suspèn el Trapezi

REUS
Avinença editorial

Avinença editorial

Barcelona

El COAC rep plànols i croquis de Pericas i Manuel Martín

Girona
Crítica
teatre

Retorn de Cunillé i La Ruta 40 a pauses i ànimes

El sector de l’art, en xoc

barcelona