Cinema

Olga Kurylenko

Actriu

“Amb una vida fàcil no podria expressar res”

Olga Kurylenko (Berdiansk, Ucraïna, 1979) va saltar a la fama el 2008 amb el film de James Bond Quantum of solace. Darrere la seva bellesa eslava, s’amaguen uns orígens humils, de filla de mare soltera en una Unió Soviètica que s’esfondrava, i una dona poliglota (parla mitja dotzena de llengües) amb una sòlida formació (ballet, piano...). L’any passat va ser al Festival de Sitges per presentar La habitación, de Christian Volckman, que s’acaba d’estrenar als cinemes, i vam tenir ocasió de parlar amb ella. Interpreta una dona que, amb la seva parella, compra una casa enmig del camp amb una misteriosa habitació que fa realitat tots els desitjos.

L’ambició pot ser un enemic interior que cal combatre?
En la meva opinió, de vegades has de lluitar contra l’ambició, això depèn de la vida que una persona escull. Per exemple, per anar a viure enmig de la natura, no necessitem l’ambició. Es pot ser feliç sense res. L’ambició no ens porta la felicitat, ens fa més ansiosos, més neguitosos. Però, per altra banda, jo soc aquí gràcies a l’ambició. Si no en tingués, seria probablement a casa. No sé si hauríem de matar l’ambició, cal aprendre a gestionar-la. Hem de tenir ambicions, però no ens hem de deixar portar per aquest sentiment, hem de reflexionar. És una pregunta molt difícil! Si poséssim fi a l’ambició també seria molt difícil, ens hauríem de retirar a la natura i abandonar aquest món, perquè ens resultaria impossible viure-hi. Enmig del no-res no es necessita l’ambició.
Va viure una infantesa difícil i ara és una estrella. Les seves experiències li han servit per a aquest paper?
És clar, quan ets una actriu o un actor, totes les experiències vitals són útils, i podem arribar a ser una mica masoquistes. No sé com és en altres actors, jo parlo de la meva experiència. Jo accepto totes les dificultats que em trobo al llarg de la vida perquè sé que després em seran útils. És una tècnica estranya, tinc la tendència a sentir el dolor, emocions profundes, dificultats, problemes, experimentar-ho tot, perquè sé que a la llarga això m’ajudarà. La veritat és que no voldria una vida fàcil, perquè no podria sentir ni expressar res. Vull ser conscient de les coses que passen. Conec persones que sempre estan fugint dels seus problemes, i només volen ser feliços, però al final, si els afrontes quedes buit. Jo ho vull afrontar tot per tenir alguna cosa per oferir.
Un estudi deia que guanyar grans fortunes en loteria sovint acaba molt malament. El seu personatge sembla que corre un perill semblant, gràcies a un altre tipus de ‘sort’.
La loteria pot fer ric algú de la nit al dia, sense fer gaire res per aconseguir-ho. No hi estàs acostumat, és una gran sorpresa. És diferent anar guanyant diners a poc a poc, treballant, és un procés al llarg del temps. I ho sents diferent, sents que et mereixes tots els diners que tens. D’alguna manera, quan has guanyat els teus diners, els guardes i els gestiones d’una altra manera. Si tots els diners que tinc m’haguessin caigut del cel, m’hauria tornat boja. Però no és el cas, vaig començar a treballar als 15 anys i recordo els primers 30 dòlars que vaig guanyar, després van ser 60, 100... Va ser un procés molt lent. I personalment, mai he estat obsessionada amb els diners, perquè mai he tingut por de perdre-ho tot. Mai he fet cap bogeria amb els meus diners. Vinc d’una família pobra i no vull tornar a aquesta situació, no vull haver de lluitar per la supervivència. Però crec que si una persona m’hagués donat un milió de dòlars en aquella situació, m’hauria tornat boja, ho hauria començat a comprar tot.
El seu paper és una mena de carrusel, amb emocions molt extremes: l’amor, la maternitat, la felicitat, la pèrdua... Com ho van treballar?
En vam parlar molt amb el director. Quan vaig llegir el guió, em va semblar molt interessant. Si ho expliques, sembla molt senzill, però has de creure la situació que estàs vivint, i si entens el que està succeint, tot funciona. Sembla fàcil, però és una feina dura, has de sentir el guió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La habitación

«La habitación»

Gènere: Thriller
Direcció: Christian Volckman.
Intèrprets: Olga Kurylenko, Kevin Janssens, John Flanders, Joshua Wilson, Francis Chapman.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona