Cultura

Sixena es va allunyant

L’Audiència d’Osca ratifica la sentència del 2016 que obligava el MNAC a tornar a Aragó les pintures murals romàniques originàries del polèmic monestir

“No esperàvem una altra cosa”, asseguren fonts de la defensa catalana

Les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena, exposades al MNAC, tornen a estar més a prop d’Aragó que de Catalunya. L’Audiència d’Osca ha ratificat la sentència que va dictar el juliol del 2016 el jutjat d’instrucció número 2 d’Osca, segons la qual el museu d’art català ha d’enviar aquesta obra al lloc d’on va marxar als inicis de la Guerra Civil. Una sortida que va ser d’emergència. Els frescos havien patit un greu incendi provocat per incontrolats del mateix poble de Vilanova de Sixena i des de Catalunya es va impulsar una operació de salvament per arrencar el que n’havia perviscut. En un cenobi que va quedar en ruïnes i abandonat, el que quedava dels murals no hauria sobreviscut massa temps.

El tribunal ha necessitat quatre anys per avaluar els arguments de la part catalana (MNAC i Generalitat), però no els ha donat la raó en res. Els murals, fita creativa del romànic a tot Europa, són indivisibles del seu contenidor, declarat monument nacional el 1923 amb l’objectiu d’evitar fugues del seu patrimoni, al·lega. Pertanyen des de sempre a la comunitat de monges de Sixena, de la congregació santjoanista, i si aquestes en reclamen la devolució s’ha de complir, rebla. El problema és que al monestir no en resideix cap des de finals dels anys seixanta. Les últimes es van traslladar llavors a Catalunya i van arribar a acords amb els museus catalans per protegir el seu llegat artístic. En el cas concret dels frescos, el 1992 van pactar-ne la cessió indefinida com a pas previ per activar la seva donació. Les seves suposades reivindicacions post mortem han estat liderades per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern d’Aragó.

“No esperàvem una altra cosa”, han assegurat a aquest mitjà fonts de la defensa catalana. Els lletrats han fonamentat la seva causa en el defectuós procediment per aixecar el dipòsit dels murals. Mai han discutit la seva propietat. I la deriva del conflicte judicial els va dur a aferrar-se a una altra qüestió central: l’extrema fragilitat d’aquesta obra i les lamentables condicions en què es troba el cenobi per a la seva correcta conservació. Només conèixer la insòlita ordre d’execució provisional de la sentència el novembre d’aquell mateix 2016, el MNAC va mobilitzar els millors experts internacionals per alertar la jutgessa del greu perill que corrien les pintures si eren transportades i instal·lades al monestir. Els danys, advertien en els seus informes, serien irreversibles La veu més rellevant que va donar suport al museu de capçalera de l’art català va ser, en exclusiva per a El Punt Avui , la de Gianluigi Colalucci, l’artífex de la restauració de la Capella Sixtina.

El seny es va imposar i el gener del 2018 la magistrada va rectificar-se i va paralitzar el trasllat fins que no hi hagués una sentència ferma. És a dir, fins que no es pronunciés el Tribunal Suprem. Per tant, tot i aquest nou revés per als interessos catalans, el recorregut judicial continua i, fins que no culmini, els frescos no es mouran del MNAC. Com a mínim, durant dos o tres anys, el temps que es preveu que el Suprem invertirà a atendre els recursos de les institucions catalanes.

Catalunya i Aragó estan enfrontades per l’art de la seva frontera, herència del passat comú de la Corona Catalanoaragonesa, des de fa 25 anys. El procés està sent llarg i les ferides socials, polítiques i culturals són cada vegada més obertes. Hi ha diversos fronts judicials amb ritmes dispars. I a un d’aquests és a punt d’arribar-li la seva fi. També està relacionat amb Sixena, però en aquest cas amb els 97 objectes artístics que les religioses van vendre’s als anys vuitanta i noranta, unes operacions que primer el jutjat d’Osca i després l’Audiència d’Osca van determinar que no eren legals. 44 d’aquests béns van ser requisats l’11 de desembre del 2017 per la Guàrdia Civil al Museu de Lleida, en plena aplicació de l’article 155. Els altres 53 havien estat lliurats voluntàriament pel MNAC. El 15 d’octubre el Suprem decidirà a qui pertanyen. Tornaran a Catalunya o es quedaran per sempre més a Aragó? “L’esperança la tenim tota”, asseguren les mateixes fonts consultades per aquest diari. Octubre, mes calent per a un conflicte esgotador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.