Cinema

Mor el cineasta Francesc Betriu

Va dirigir pel·lícules, com La plaça del Diamant, sèries de televisió i documentals

Va ser reconegut amb el Gaudí d’Honor en l’última edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català

El guionista, productor, distribuïdor i crític de cinema Francesc Betriu ha mort aquest dimecres als 80 anys, segons ha anunciat l’Institut Cultural de les Empreses Culturals (ICEC). La seva filmografia inclou títols com Fúria española, La plaça de Diamant o Requiem por un campesino español.

Nascut a Organyà el 1940, Betriu es va formar en Ciències Polítiques i econòmiques i es va diplomar en Sociologia. Va estudiar direcció a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid, on va aprendre de cineastes Luís García Berlanga, José Luís Borau, Carlos Saura o José Luís Sáenz de Heredia.

Durant els anys 60 va treballar com a corresponsal a Madrid per a la revista Fotogramas i com a director de la Revista Española de Sociología. També va formar part de la companyia de teatre independent Los Goliardos.

Després d’una primera etapa com a director i productor de curtmetratges, durant la dècada dels 70 del segle XX va fer el salt als llargmetratges. Va debutar amb Corazón solitario el 1972.
Les seves cintes de sàtira social, com La viuda andaluza (1976), Los fieles sirvientes (1980) o Furia española (1975), van ser víctimes de la censura franquista. De fet, aquesta última ostenta el “rècord de talls” de la censura espanyola: 22 en 11 minuts.
Betriu va adaptar diverses obres literàries a la gran i la petita pantalla, com La plaça del Diamant, amb Sílvia Munt en el paper de Colometa i Lluís Homar en el de Quimet; Réquiem por un campesino español, o les sèries Vida Privada, a partir de la novel·la de Josep Maria de Sagarra, o Una pareja perfecta, adaptació de l’obra de Miguel Delibes Diario de un jubilado.

Els últims títols de la seva filmografia són Mónica la del Raval (2008), El día que murió Gracia Imperio (2012) i L’últim aviador (2019

El cineasta va rebre el passat gener el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter, màxim reconeixement del cinema català. L’Acadèmia del Cinema Català el va distingir per la trajectòria “consistent i dilatada”, pel compromís social “ferm” i per la diversitat de la seva producció. Betriu també va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia a la trajectòria el 2014 i el Premi Jordi Dauder el 2017, entre altres guardons.

Segons l'acadèmia cinematogràfica catalana, Betriu era "un nom essencial per entendre l'Espanya de la dictadura i la Transició, o les relacions entre el cinema i la literatura". 

La Filmoteca de Catalunya ha destacat el seu llegat d'adaptacions de grans obres literàries, "títols clau de la Transició i retrats de personatges femenins poderosos" de la memòria cinematogràfica catalana. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona